dimarts, 30 d’agost del 2011

THE PARLOR MOB. ROCK & ROLL PER ESCALFAR ELS MOTORS DE LA NOVA TEMPORADA A L'HOTEL.


Les vacances s’han acabat. L’equip de l’Hotel amb més ritme de les ones es comença a treure la son de les orelles. Han començat les trucadetes entre el Director i Dragone explicant-se quines noves adquisicions musicals han aconseguit, quines bandes o solistes passaran properament per les nostres contrades i qui ha observat els pits més …, bé això, em penso que era d’àmbit privat.
Però fem un repàs ràpid del succeït durant aquestes vacances que ja van tocant a la seva fi.
Sembla ser, que una vegada més, la maledicció del més d’agost s’ha complert, encara que aquesta vegada es va avançar uns dies en el calendari. La notícia de la mort d’Amy Winehouse el 23 de juliol, va sorprendre a uns quants i uns quants més varen fer que sí amb el cap mentre murmuraven que això ja es veia venir. D’aquest tema, lògicament, el Director en pensa dir la seva en els propers dies.
Dies més tard de la luctuosa notícia, concretament el 30 de juliol, el gran Buddy Guy, per als habitants de l’hotel, l’actual rei del blues en actiu, va complir 75 anys.
El 6 d’agost ens assabentàvem de la notícia que Gregg Allman suspenia la seva gira aconsellat pel seu metge. Massa feina per a una persona recentment operada del fetge. Però res, uns dies de descans i tornem-hi. O això desitgem a l’Hotel Blues.
Dissabte passat, 27 d’agost, es varen complir 21 anys de la tràgica desaparició en accident d’helicòpter de l’incomparable Stevie Ray Vaughan.
I ahir, quan ja tot semblava apuntar que passaríem al mes de setembre sense més ensurts o males notícies, patapam!! David “Honeyboy” Edwards,Last of the Great Mississippi Delta Bluesmen”, va morir ahir, 29 d’agost als 96 anys. Un d’aquells homes que han dedicat tota la seva vida al blues, i que entre d’altres coses, afirmava haver estat pressent el dia en el que Robert Johnson es va veure un got de whisky enverinat. Descansi en pau Honeyboy!!

Però, com dèiem abans, d’algunes d’aquestes notícies, ja anirem publicant les reflexions i/o opinions del Director i d’altres membres de l’staff de l’Hotel.

Però hi ha una cosa que volíem destacar per anar fent boca de la temporada que s’ens ve a sobre.
En plenes vacances, el Director, en un dels seus moments d’hiperactivitat, estirat a la seva gandula ben a prop de les refrescants aigües de la piscina de l’hotel, es trobava fullejant el número especial d’agost de l’edició francesa de la prestigiosa publicació Vogue, (si, si, el Director no mata el temps amb qualsevol cosa), quan, de sobte va exclamar:
Mira aquests marrecs! Si surten aquí, entre tanta model, i tant de glamour, segur que son més infumables que els Kings Of Lion dels collons...!!! ....Jejejeje!! Vaja una colla de (CENSURAT). Pse! “The Parlor Mob”. No n’he sentit mai a parlar d’ells. Vaig a consultar als meus informadors habituals..
I tot incorporant-se, i saltant entre un bosc de cossos de dones nues , es va dirigir cap a la seva cambra.
Minuts més tard es va sentir un crit, millor dit, un bram, que va fer despertar a totes les dones nues de la piscina i a mitja Badalona: “ROCK & ROLL MOTHERFUCKEEEEEEEEERS!!!!!!!!!!!!!!!!

Apunteu aquest nom. The Parlor Mob, de New Jersey, amb Mark Melicia, David Rosen, Paul Ritchie, Anthony Chick i Sam Bey. Una banda que segur que donarà molts bons moments aquesta temporada a l’Hotel Blues.

Comença el compte enrera.
Tornem el 18 de Setembre!!!!!!!!!!!!!!

diumenge, 7 d’agost del 2011

"MY NAME IS MACEO...PLAY IT FUNKY!!". CONCERT D'INAUGURACIÓ 9ª EDICIÓ SAN MIGUEL MAS I MAS FESTIVAL. PALAU DE LA MÚSICA. BARCELONA 28/07/2011.

Maceo Parker saxo alto, flauta i veu, Dennis Rollins trombó, Will Boulware teclats, Bruno Speight guitarra, Rodney “Skeet” Curtis baix elèctric, Curtis Parker bateria, Corey Parker rap i veus, Marta High veus

Palau de la Música. Barcelona. 28.07.11

Hora d’inici. 21h. 10m.

Hora d’acabament: 23h. 45m.

Assistents: Ple.

Feia dies que havia intensificat la preparació física habitual, treballant amb especial dedicació la meva part pèlvica per una raó principal: anava a veure a Maceo.

Maceo tornava a Barcelona un cop més disposat a descarregar una pila de funk. Tothom estava avisat i el Palau de la Música presentava una gran entrada.

Maceo ho té tot guanyat abans de surtir a l’escenari i ell ho sap. Potser per aquesta raó i per la devoció que li demostren els seus seguidors, ell fa com si no s’ho cregués i s’ho torna a guanyar. I s’ho guanya suant de valent amb el suport d’una banda excelent….. . quina banda! Una banda a la que ell mateix rendeix agraïment constant, demanant al públic que l’aplaudeixi i li reconegui la seva vàlua.

Maceo es el cap d’operacions: canta, toca el saxo alt, la flauta, balla, parla amb el públic, anima al públic, encen al públic! I el públic rep un torrent de ritmes sincopats que configuren l’estil del qual Maceo es el gran embaixador: El FUNK.

Era difícil mantenir-se segut als seients de la platea, sobre tot veient que la gent dels pisos portava estona ballant……..Referències a James Brown, homenatge a Ray Charles –amb imitació inclosa-, presentacions un per un dels músics que tenien la seva intervenció solista sense limitacions….. , quin torrent de música que et penetrava de tal manera que el cos es movia, es movia i no podies parar.

Maceo fa el que vol, posa la màquina en marxa i et diu que et deixis portar: ara pugem, ara baixem, ara d’un costat, ara de l’altre, atura’t una mica, torna a enxegar, descansa, prepara’t …som-hi!!!!

Amb el “Pass the peas” final tots ballant i tots contents , molt contents.

A la sortida cares de satisfacció i plaer d’un públic heterogeni i fidel a Maceo quan visita aquestes terres.

La nit no podia acabar d’aquella manera i jo necesitaba més música. Una ràpida aturada tècnica per reposar forces i cap a Luz de Gas, on els dijous la banda de versions de rock “Apache” ofereix un show ple de clàssics.

Una gran nit……………..”on dius que vols anar maca?....No, no,…..et portaré a un lloc que no t’imagines, a un lloc que es el més indicat per coronar una nit com la d’avui, et portaré a un hotel…..al millor hotel….a l’HOTEL BLUES……….”

My name is Dragone……See you soon……