dijous, 29 de setembre de 2011

TROMBONE SHORTY & ORLEANS AVENUE. BIKINI. 27/09/2011. NEW ORLEANS 2.0.

Molta expectació a la porta de la sala Bikini. La targeta de presentació de Troy Andrews al passat Festival de Jazz de Terrassa encara ressonava en els caps dels qui hi varen ser presents a la Nova Jazz Cava la primavera passada.
Un singular barreja entre el funk, el rock, el hip-hop, el soul i reminiscències de les antigues jug bands de Louisville hipervitaminades, eren el que explicaven els qui varen presenciar aquell bolo per a fer les dents llargues als qui ens ho varem perdre. I, un cop vist el concert de presentació de la 43ena edició del Festival de Jazz de Barcelona podem afirmar que aquests no anaven errats.
Trombone Shorty va despatxar un concert, acompanyat per la seva banda, la Orleans Avenue, que va posar a ballar una sala Bikini, que lluí un aspecte exuberant.
Troy Andrews i els seus nois, que arribaven a Barcelona amb el seu nou llarga durada “For True” sota el braç, varen lluir muscle, i amb encert. Varen començar amb el pistó alt i no varen baixar d’aquí, més que el temps just per no morir per falta d’oxigen sobre l’escenari. Però és aquí on rau la principal qualitat d’aquest artista i la seva banda d’amics. N’hi ha molts que llueixen muscle i en aquest lluïment se n’obliden d’oferir diferents textures i plantejaments. En el concert del passat dimarts, Trombone Shorty va escenificar amb la mesura perfecte diferents papers. El bàsic i principal de mestre de cerimònies, d’“entertainer” preocupat per fer gaudir a tots els assistents, del primer a l’últim minut del bolo, el de virtuós que és capaç de fer demostracions de força, ja no tan sols amb l’instrument que li dona nom. Impressionant el moment de demostració del que és el domini de la respiració circular, fent sonar la seva trompeta encadenant aguts una i una altre vegada, fins més enllà del que sembla humanament possible. També va posar-se en la pell del cantant de la vesant més melòdica del funk més amable, i aquí és on, potser, l’amic Trombone passa per un no més que correcte executador, que no és fàcil tampoc. I de director d’orquestra, i de mentor dels seus amics, uns amics que semblen ben bé això, una colla de joves que s’ho passen be a l’escenari i que son conscients que duen a terme un espectacle singular i de qualitat indiscutible. No es perden en pirotècnies tot cercant aquesta singularitat, senzillament gaudeixen del que fan i no perden de vista mai a un cap de colla que en més d’un moment es fusiona tant amb la banda que sembla senzillament un més d’ells. Amb Mike Ballard al baix, Tim McFatter al saxo tenor, Dan Oestreicher al saxo bariton, Pete Murano a la guitarra, Joey Peebles a la bateria i el percussionista Dwayne Williams, formen un combo singular, jove i sincer que contagien les seves ganes i les seves bones formes a un públic entregat al ball des del primer minut del show.
Un molt bon aperitiu d’un Festival de Jazz que començarà amb el llistó de la intensitat molt i molt alt.

dimarts, 27 de setembre de 2011

HOTEL BLUES. 25/09/2011. 2on PROGRAMA. MOSSEGADES DE BLUES-ROCK.

Si senyoretes.
La nit del diumenge passat va ser per emmarcar. Un ambient boirós, fosc, humit i trepidant regnà al hall de l'Hotel amb més feeling de les ones.
Els tres membres de l'staff reunits a la sala noble de l'establiment, varen dibuixar un paisatge idíl·lic per a tots els caçadors d'ànimes del rock i del blues.
La nit va començar altíssima de decibels tot recordant amb "Garden of Eden", el vintè aniversari del llançament del doble àlbum dels Guns n' Roses, "Use Your Illussion". La contundència blues-rockera d'Eric Sardinas & Big Motor, estrenant amb "Road to Run" el seu nou llarga durada "Sticks &; Stones", va sevir per citar a tothom el proper dijous 29 a la Faktoria d'Arts de Terrassa per gaudir del contundent i espectacular show del de Fort Lauderdale. Completant el trident explosiu inicial, l'estrena del nou material de The Brew. "Third Floor"es titula el tercer disc del power trio britànic, i deixa clar que Jason Barwick, Tim Smith i el seu fill Curtis, segueixen avançant i creixent com a banda, i escalfen motors per a una nova gira que pararà a la Faktoría d'Arts de Terrassa el proper 11 de novembre.
En aquest punt, les llums del Hall de l'Hotel es varen baixar el just per crear un clima entre tens, confortable, sensual, emocionant i excitant a parts iguals. La nit es va vestir d'elegància blues-soul amb el talentós Gary Clark Jr. i el seu "Bright Lights" amb aromes de clàssic. Trombone Shorty li va imprimir el groove adequat al club d'ambient carregat en el que s'anava convertint el Hall, i amb "Backjump" ens va citar per avui dimarts a les 21h a la Sala Bikini de Barcelona, on ens presentarà el seu nou disc "For True".
En aquest punt, el blues va clavar queixalada al coll dels assistents, i els va condemnar a no reflectir-se en els miralls mentre anaven sonant B.B. King i Buddy Guy, per deixar clar qui ha regnat, qui regna, i qui regnarà sempre a la escena blues mundial. L'homenatge a David "Honeyboy" Edwards i a Willie "Big Eyes" Smith els va convertir en els Louise de Pointe du Lac i Lestat de Lioncourt de l'Hotel, i varen clavar una queixalada més als assistents deixant-los practicament sense sang.
El Van Helsing de torn, l'encarregat de anar espantant esperits amb mètodes expeditius, aquell qui apaga focs amb benzina, va ser Kenny Wayne Shepherd i la seva banda, que varen arrasar l'escenari del Hall amb la seva brutal revisió d'un clàssic de Bessie Smith, un perfecte "Backwater Blues", que van utilitzar com a targeta de presentació del seu nou treball "How I Go". I amb la temperatura al màxim, la humitat extrema i la roba enganxada al cos, arriba Ana Popovic i provoca l'esclat dels instints més lúbrics del personal i converteix el Hall de l'Hotel en una bacanal blusera.
Per tancar la nit, tot posant-se la roba a lloc i pentinant-se amb els dits, directament des d'Austràlia, però encara en una atmosfera carregada, es van presentar amb "Taking Its Toll", The Blackwater Fever, del seu disc "In Stereo".
Els alls i l'aigua beneïda els varen aportar el matrimoni exemplar de la Tedeschi Trucks Band, que amb "Learn How To Love", del seu aclamat "Revelator", varen tornar l'ordre i la castedat a l'Hotel Blues. (Si és que n'hi ha hagut mai d'aquestes coses a l'Hotel, es clar...)

























divendres, 23 de setembre de 2011

HAPPY BIRTHDAY BOSS!!!!

Bruce Springsteen compleix avui 62 anys. Una icona indiscutible del Rock & Roll, que com a tal provoca confrontacions d'opinions, o agrada molt o desperta gran rebuig. A l'Hotel hi ha membres dels dos bàndols, però el Director porta tot el dia repassant la discografia del de New Jersey a tot volum, així que ...

ONE!!, TWO!!, ONE, TWO, THREE, FOUR!!!.....

dijous, 15 de setembre de 2011

HOTEL BLUES JA RODA. 18/09/2011

El passat diumenge, la nova temporada d'Hotel Blues va començar a rodar. I ho va fer com si no hagessin passat quasi tres mesos. El caos i la bona música es varen apoderar de la nit novament.
Els Germans Subirana, Dragone, el Becari i el Director varen descarregar tota la seva artilleria com ho fan sempre, sense fer presoners i disparant, repartint, a tort i a dret. N'hi va haver per a tots. En el camp de batalla Subiranenc, ja tenim nou ídol, "el Fuaaaa...", nous rapsodes de frenopàtic, els Hermanos Carrión, i un clàssic com Manolo Cabeza de Huevo, entre d'altres.
I en el camp musical, Dragone, el Becari, i el Director varen tractar de recompondre els mobles trencats pels de Gratallops amb tastets del que ens espera aquesta temporada que comença carregada de notícies i esdeveniments succeïts durant l'estiu, o que es duran a terme pròximament dins el mon del blues i el rock.
The Parlor Mob, Gregg Allman, Black Country Communion, Rival Sons, Seasick Steve i Tommy Castro varen sonar ben fort pels altaveus de l'Hotel per posar a ballar a l'audiència amb els millors ritmes. I qui també va sonar va ser el senyor Mario Cobo (membre de Nu Niles i Mambo Jambo), amb qui varen parlar per tal que expliqués i anunciés a l'audiència, en què consistirà el concert benèfic per recaptar fons, per tal de donar un cop de ma al gran Nick Curran per tal d'afrontar el nou tractament al que s'ha de sotmetre per acabar de fer net del seu càncer. Un acte i una iniciativa molt lloable i a la qual, Hotel Blues s'hi va voler afegir de la manera que millor saben i poden, que no és altre que la de tractar de fer arribar a quanta més gent millor aquest esdeveniment.
Això no ha fet més que començar, i amb els errors i els encerts, els atropellaments i els nervis propis del primer partit de la temporada, la bomba va tornar a esclatar amb l'ona expansiva habitual. Una gran festa, en el més pur estil Hotel Blues 2.0, que cedirà el testimoni aquest diumenge a la versió Hotel Blues Classic Nights, en la que el protagonisme recau única i exclusivament en la música en majúscules, el bo i millor del rock i el blues.

Gràcies a tots i totes pel seguiment i recolzament, us hi esperem aquest diumenge!

Aquí us deixem el flyer digital del concert a benefici de Nick Curran, i com no, el podcast del programa.




JJ GREY & MOFRO. "BRIGHTER DAYS".

Ahir es va posar a la venda el nou treball de JJ Grey & Mofro. Es tracta del primer disc en directe de la banda de Jacksonville, Florida. El nou material consta d'un CD i un DVD. El CD captura en 12 temes en viu l'essència de la música d'aquesta agrupació que veu de les fonts del blues, el swamp blues, el soul, el funky o el southern rock, barrejant aquests estils d'una manera personalíssima.
El DVD conté un documental, dirigit per Spooky Daly, de dues hores, composat pels dotze mateixos temes del CD, més quatre d'extres intercalats amb les opinions i vivències de Grey i companyia, així com captures de la banda a l'estudi, etc.

JJ Grey & Mofro, s'han patejat els escenaris dels EEUU de dalt a baix, els de Canadà, Europa, Japó o Austràlia, deixant bocabadat al públic per allà on han passat.

A l'Hotel l'hem escoltat, però potser no li hem dedicat tot el temps que mereix donada la seva qualitat, així que aquesta temporada que tot just estrenarem el diumenge, ens tocarà posar-nos les piles per deixar JJ Grey al lloc que li pertoca.

I aquest nou treball, sembla l'indicat per gaudir i fer gaudir als oients de la magnífica aposta musical d'aquest home d'aspecte tranquil i la seva banda, per cert, quina banda! JJ Grey, veu, guitarra i harmònica, Andrew Trube, guitarra, Todd Smallie, baix, Anthony Farrell, teclats i saxo, Dennis Marion, trompeta i Anthony Cole a la bateria.

Aquí teniu una mostra del que podreu trobar al DVD.

divendres, 2 de setembre de 2011

CONFIRMAT. HOTEL BLUES TORNA EL 18 DE SETEMBRE!!!! NO TURNING BACK!!!!

Ciutadans de Catalunya!!!! (i de la resta de Badalona, of course).

Ja és definitiu.

Ja és oficial.

Ja és legal, ...bé, això darrer no està tan clar.


La Direcció de Programació de Musicals de Badalona Comunicació, ha donat, oficialment, via lliure al començament de la nova temporada del programa de culte i adoració Hotel Blues. (Aquí hi van uns tímids aplaudiments, que en segons es transformen en atronadora i emocionada ovació)
El Director, en nom seu primer de tot, i per extensió, (però molt de lluny i de resquitlló) en nom dels quatre pela-gats coneguts amb l'eufemisme de "resta del staff de l'Hotel", es complau en anunciar la noticia amb caràcter d'exclusiva mundial i, segons paraules textuals "A quatre columnes! en portada, amb lletra d'aquella ben gruixuda i amb molts signes d'aquells que són un pal amb un punt allà... cony!! com els de la pregunta però rectes, ehhh...,"(en aquest punt, el Director s'ha posat blau i ha caigut a terra.)

Resumint, que el proper diumenge 18 de setembre a les 22h, puntuals com una mala cosa, torna la tropa més irreverent del firmament de programes dedicats al blues i el rock que es fan en aquesta franja horària des de Badalona.

Es a dir, que si ningú no ho frena, els de la fotografía, Emili "Shake your Hips"Dragone, Cirili "Carting Boy" Subirana, Oriol "Zarigüella Oscura" Esteve, Amadeu "Wonder Bra" Subirana, Montse "Special One" Cuberes, amb el recolzament i finançament econòmic d'Oscar "Eagle Snacks" Moreta, i com no, amb el comandament ferm i segur de l'inefable, insubstituïble, lúbric, humit, guapu, perquè collons, què n'és de guapu el lladre!, ah! i sexualment actiu, molt actiu, Director, tornaran a fer les delícies de petites i grans (sempre de manera legal, més de quaranta kilos i/o amb autorització paternal si s'escau).

Així que, totes dutxades i rasurades a l'hora i el lloc habitual.

Repetim, això no és un simulacre! DIUMENGE 18 DE SETEMBRE, 22h, 94.4 FM, www.rcb.cat, TDT, i des d'aquesta temporada a la secció de contactes del Teletext...






HOTEL BLUES
(MÁS ALLÁ DE LA CÚPULA DEL TRUENO)