dijous, 27 d’octubre de 2011

HOTEL BLUES. 23/10/2011. 6è PROGRAMA. ENS VISITA BLUE HEART!!





El passat diumenge es clausurava el “XXIV Festival de Blues de Cerdanyola”, i Hotel Blues acollia a una de las bandes que més s’està fent notar en el panorama blues del nostre país i que havia participat de l’acte de la jornada de clausura, el ja tradicional “Barbecue & Blues”.
Parlem, ni mes ni menys, de la banda Blue Heart. El seu frontman, Xavier Soranells, va compartir amb el Director, amb Dragone i amb el Becari, experiències, anècdotes, trajectòria, cafè, copa, puro i música en directe.
Si amigues. En Xavier Soranells, guitarra i veu de Blue Heart, es va integrar, com és habitual en els convidats al hall de l’Hotel amb més shuffle de les ones, en la dinàmica Hotel Blues i ens va regalar experiències viscudes als EEUU, on ha fonamentat un estil a la guitarra, que es reflexa i es palpa en tots i cadascun dels talls que composen el seu treball titulat amb el nom de la banda, “Blue Heart”. Varem saber, per exemple, d’on venia aquest nom, Blue Heart, varem saber les diferents maneres que te en Xavier de crear els temes, varem descobrir anècdotes de la seva vida americana, influències que el van marcar de petit, l’amor que li te als altres dos membres de la seva banda, l’Eudald Boluda (bateria) i el Fèlix Serra (baix), projectes futurs, i sensacions que es poden viure assistint a qualsevol dels shows de Blue Heart. Un plaer i un luxe que amés es va completar amb el repàs a temes del disc com “Going Down” amb la col•laboració de David Muñoz “Gnaposs” a la guitarra, “I need a Woman” i “My Mind”. I com a regal per a sibarites, l’ interpretació en directe i en acústic d’un dels temes que s’inclouen en el disc, un elegantíssim “Give me a hand”.
Per la resta, en la línea habitual de l’Hotel. En aquesta ocasió, la esmentada línea la van marcar artistes com Rod Stewart i Ron Wood, que varen incendiar d’entrada el programa amb la seva revisió del clàssic de Chuck Berry “Sweet Little Rock ‘n Roller”, o com Leslie West, que va demostrar el seu bon estat de forma després de passar recentment per un episodi molt difícil en el que respecta a la seva salut, amb l’estrena a l’hotel del seu nou treball “Unusual Suspect”, del que varem escoltar “Standing on Higher Ground”. El nom d’Eric Clapton va estar pressent en moltes ocasions durant la nit i la seva vesant més blusera va quedar patent amb la magnífica interpretació del gran clàssic “Worried life Blues”. Varem celebrar la recent paternitat de Warren Haynes degustant un altre tastet del seu àlbum en solitari “Man in Motion”. I varem bufar les espelmes del pastís d’aniversari del gran Tom Petty tot escoltant la potent “I Should Have Known it” del darrer llarga durada del de Gainesville i els seus Heartbreakers, “Mojo”. Jason & The Scorchers interpretant “Deep Holly Water”, tema extret del seu disc “Hallicon Times”, varen presentar per primera vegada les seves credencials al hall de l’hotel, recomanats per l’encertat olfacte del Becari, i Jason Ricci va tancar la paradeta, deixant-la a dalt de tot amb “Mr. Satan”, tema inclós al “Rocket number 9”.
I recordeu. Els Germans Subirana tornen la nit de Halloween. Així doncs, la nit de Halloween d’aquest diumenge estarà protagonitzada per la sempre perillosa fusió de la música del dimoni amb els germans més perillosos de la ràdio d’aquest petit país, que de tant petit que és, des del terrat d’un Hotel es pot veure el terrat de l’Hotel del poble del costat. Un país en el qual, si ens ho proposem, i anem a dormir els diumenges a la nit, tard, però ben tard, ben tard, i havent escoltat Hotel Blues, el dilluns al matí estarem fets una merda, uns espolsadors, però segur que ens ho haurem passat teta. “Palabra!”

dijous, 20 d’octubre de 2011

HOTEL BLUES. 16/10/2011. 5è PROGRAMA. CLASSIC 2.0 GRATALLOPS-BADALONA CONNECTION.



La temperatura ha minvat una miqueta a les darreres dates. Diumenge passat, no es pot dir que fes fred, però tampoc gaire calor. S'esperava que, de la ma dels germans més políticament incorrectes del panorama radiofònic nacional, els germans Subirana, la sensació tèrmica al hall de l'Hotel Blues comencés a pujar fins a temperatures asfixiants. Però la nit va arrencar amb l'absència de la parella de Gratallops a les instal•lacions. Un relativament preocupat Director va decidir de posar en marxa els engranatges de la gran màquina del ritme de Badalona de totes maneres. Varen pujar amb ell, per atiar el foc de la locomotora, l'històric sobrecàrrec Emili Dragone, i el fogoner que comença a apuntar maneres de maquinista titular de llegenda Oriol Esteve.

I l'Hotel Blues Express, que recorre cada diumenge el sempre diabòlic Corredor Mediterràni-Mississipenc, va començar el seu trajecte a altíssima velocitat i passant per les estacions més hard-rockeres, al ritme marcat pels ocupants d'un vagó-bar cada cop més ple de fum i aromes de fusta humida. The Answer varen estrenar el seu nou àlbum "Revival" a l'Hotel Blues amb un contundent "Waste Your Tears". Danko Jones s'hi va afegir acte seguit amb una nova entrega del seu gran "Below The Belt". En aquesta ocasió, un descriptiu "Like Dinamite" va servir per recordar als passatgers del comboi, que el proper 14 de desembre passarà per la Sala Apolo de Barcelona, i que no te cap intenció de fer presoners.

El vapor de la màquina va començar a sortir amb més pressió quan va fer acte de presència un pes pesant i habitual de l'Hotel, Popa Chubby, que va presentar el seu nou llarga durada, "Back To New York City". Acte seguit, el petit i incombustible Lil' Ed i els seus Blues Imperials varen fer caure totes les ampolles de les prestatgeries del vagó-bar amb el seu houserockin' de llegenda amb el ja clàssic "Icicles in my Meatloaf" del seu "Rattleshake". I a continuació del petit Ed, va irrompre al vagó un trio nacional, "Blue Heart", van executar un potent i desafiant "I got my Pistols" i van marxar avisant que en el proper programa s'hi quedaran molta més estona, per presentar com cal el seu magnífic i flamant nou àlbum titulat amb el nom de la banda, repetim "Blue Heart".

I llavors el tren es va deturar a l'estació de Gratallops. I s'hi van pujar els de sempre, els que no paguen bitllet, els que havien de ser-hi des del començament i no hi eren, els que no respecten ni al maquinista, ni al fogoner ni al sobrecàrrec, ni al revisor. Els Germans Subirana, menys en número que els Dalton, però més devastadors en les seves incursions delictives, varen fer acte de presència per a justificar la seva absència, i van llençar l'advertiment (o amenaça) de la seva estança a l'Hotel el proper diumenge 30 d'octubre per analitzar el mon de la publicitat des d'una perspectiva, evidentment Subiranista.

I en quant els Subirana varen baixar del tren, la maquina va començar a agafar velocitat d’una manera diabòlica. Les vies varen començar a cremar enmig d’una pluja de guspires amb els ritmes mes genuïns del blues i sense concessions. Per allà varen desfilar des de la representant femenina més admirada del blues-rock actual, Ana Popovic, passant per la tercera visita consecutiva de J.J Grey & Mofro, el blues Chicago de Roomful of Blues i el seu darrer treball “Hook, Line & Sinker”, seguits d’un dels seus fundadors, ara ja en solitari Duke Robillard, Paul Lamb & The King Snakes i el seu blues de club de moral distreta, els caballs desbocats de la Kenny Wayne Shepherd Band (o com fer el blues més clàssic des de la perspectiva i els mitjans actuals), el veterà a qui ja ningú li ha d’ensenyar res Seasick Steve, els fills de l’amo, North Mississippi Allstars, el triplet d’ensinistradors de les sis cordes format per Robert Cray, Albert Collins i Johnny Copeland, el més llest de la classe, Joe Louis Walker, i els professors més respectats de la New Orleans Blues University, Wynton Marsalis i Eric Clapton.

Tots ells i elles en un rush final d’uns quaranta minuts aproximadament, que varen fer saltar tots els cargols dels rails d’una via que va acabar al vell mig del hall de l’Hotel Blues.



Això si, quan el vapor de la màquina que va inundar tot el hall va desaparèixer, tots, i quan dic tots, son tots, els membres de l’equip que fabriquen aquest programa, es varen quedar bocabadats i emocionats al comprovar que el públic allà reunit ja supera la xifra del miler de fans a Facebook.

Des de la direcció de l’Hotel, senzillament...



GRÀCIES.







dimecres, 12 d’octubre de 2011

HOTEL BLUES. 9/10/2011. 4rt PROGRAMA. 1er BLUEZZFESTIVAL DE SANTANDER.




Si amigues. La segona entrega de les “Hotel Blues Classic Nights” ens va oferir una altre de les seves varietats. "Entreteniment i serveis". És a dir, que els integrants més antics de l’hotel amb més shuffle de les ones, Dragone i el Director, varen convidar a la concurrència a gaudir una vegada més amb els millors ritmes, i varen informar d’un esdeveniment directament relacionat amb el blues com és la primera edició del "Santander Blues & Jazz Festival".


La part musical va estar protagonitzada en aquesta ocasió per monstres de la categoria de Jimi Hendrix, JJ Grey & Mofro, Chickenfoot, Stevie Ray Vaughan & Double Troble, Eric Sardinas & Big Motor, Keb’ Mo’, Freddie King, Dede Priest Band, Mavis Staples, Janis Joplin i Black Joe Lewis & The Honeybears.


Però com dèiem, enmig de tot aquest allau de grans intèrprets, un bon amic del programa, l’Alfonso Cito, un dels homes que més a treballat perquè el públic de tot el país pugui gaudir dels millors intèrprets del blues, el rock, el funk i el jazz en directe, ens va explicar fil per randa com s’ha muntat, i com s’espera que funcioni, el primer festival de blues i jazz que es durà a terme a Santander, ciutat en la que l’Alfonso a ubicat el seu centre d’operacions des de ja en fa una pila d’anys.


Artistes de la talla de la Dede Priest Band, Paul Lamb, Pybus Groove Quartet, o Phil Grijuela & The Blackbirds conformen un cartell d’allò més atractiu. El festival es durà a terme al flamant Escenario Santander, un auditori de recent construcció que, segons ens va explicar l’Alfonso, està dotat d’una acústica que farà gaudir d’allò més a tots els qui s’hi apropin el proper 22 d’Octubre.


Així que ja ho sabeu, el proper dissabte 22 d’octubre, tots cap a Santander a gaudir amb el millor blues i el jazz amb més groove a la primera edició del “Santander Blues & Jazz Festival”.


Per a més informació sobre aquest més que recomanable festival, aquí us deixem l’enllaç a la seva web:


www.bluezzfestival.com


I aquest proper diumenge, torna l’edició 2.0 d’Hotel Blues.


Us hi esperem!








dilluns, 3 d’octubre de 2011

HOTEL BLUES. 2/10/2011. 3er PROGRAMA. NIÑO, DEJA YA DE JODER CON LA PELOTA.


Trepidant inici de temporada el que estan protagonitzant els inquilins de l'hotel amb més shuffle de les ones. Tant l'equip resident de l'Hotel, com els els components d'una de les sagues, junt amb la dels Rius, més emblemàtiques de la iniciativa privada d'aquest país, els "Fills de la viuda de Subirana", han arribat a aquest inici de temporada amb els braços plens d'uns materials que ens estan llençant a sobre i que ens està sepultant de manera demolidora. En tots els camps.
En el musical, Dragone i el Director, en aquesta ocasió sense la col.laboració del Becari (amb una sobrecarrega al soli del testicle esquerra), segueixen encertant al vell mig de la diana, amb la seva combinació de novetats d'una qualitat incontestable, com va ser el cas aquesta setmana de JJ Grey & Mofro, Beth Hart & Joe Bonamassa, o Wynton Marsalis & Eric Clapton; junt a apostes segures i tant contundents com Sly & The Family Stone, Koko Taylor, Shemekia Copeland o Jimmie Vaughan.
Per la seva banda, els germans més "agro-punk" de les ones, varen presentar en aquesta ocasió, el seu mètode d'ajuda a l'educació infantil integral. Mètode cridat a desplaçar al capdavant dels mètodes de capçalera de tots el pares i mares catalans, al, des del diumenge, desfasat Mètode Estivill.

El resultat? Una vegada més, dues hores de tractament de shock contra els temps difícils que es viuen a l'exterior d'aquest oasi mental que du per nom Hotel Blues. La millor manera d'acabar la setmana i encarar-ne una de llarga i nova.
Això és Hotel Blues 2.0 en estat pur!!!

...i el proper diumenge, tornen les Hotel Blues Clàssic Nights.

...Oh Yeah!!!

Aquí us deixem el podcast del programa i un parell de vídeos del mateix.