Chino & The Big Bet presenten el segon volum de SIX al Milano
Dijous al vespre, tot l'equip d'Hotel Blues baixàvem les escales que precedeixen l’entrada del Campari Milano, amb la intenció d’agafar la carretera per segona vegada i deixar que Chino & The Big Bet ens conduïssin cap a l’apassionant viatge de SIX.
SIX és un
treball que s’ha dividit en tres parts separades 6 mesos, amb 6 temes cadascuna, a un preu regalat de només 6 euros. Luz de Gas va tenir el privilegi de ser l’escenari de presentació de la primera
part, en el marc del Festival de Blues de Barcelona. I el Milano ha estat el
local escollit per a presentar aquest segon disc que compta amb un afegit
respecte al primer, una magnífica secció de vents a càrrec de 3 grans saxofonistes:
Pol Prats, Artem Zhul’iev i Big Dani Pérez.
Entres copes, cambrers impecablement vestits,
safates i plats de patates, els primers acords
de “I’m on the road again” començaren
a sonar amb força des de l’escenari destacant entre tot el rebombori de gent
i soroll. Tothom va callar, havia arribat el moment. Marxàvem de viatge, carretera enllà, amb
Chino &The Big Bet.
La primera part, protagonitzada per la formació
original, Chino, Rod Deville i Giggs Nother, ens va oferir temes del primer SIX.
Temes que ja van fer-los brillar a Toulouse, però que encara sonaven millor al
Milano, en un ambient relaxat, envoltat d’amics i sense la pressió del temps limitat.
”Bad boy blues”, “Pink Champagne” o el que ja s’ha convertit en el gran clàssic
del grup, “Hush”, no van faltar en aquesta primera part del bolo.
Després del descans, Pol Prats i Artem Zhul’iev van aparèixer en escena per
aportar, si és possible, més ritme i més cos al grup. Els vents van brillar amb llum
pròpia durant tota la segona part i es compenetraren perfectament amb el
contrabaix, la bateria i la guitarra slide. Tots sonaven com un de sol i semblava
talment que formessin part de Big Bet des dels seus inicis. La presència dels
saxos fou la responsable del puntet de swing i dels aires de Big Band que va adquirir la formació durant la segona
part. Una formació que, en molts moments, va recordar-nos una de les primeres
bandes de Chino; Down Home.
Temes del segon volum del SIX, “Broken Heart”, “Come down to Harlem”,
“Moonshine” o “I’m ready to lose” (dedicat al European Blues Challenge), varen
sonar en un concert ple de ritme, bon rotllo i moments impagables. Fins i tot
l'esperit de Robert Johnson no va voler perdre's la festa i va manifestar-se en
"Stones in my passway" acompanyat de la banda i dels magnífics vents.
Més que a un concert amb molt bons músics, dijous vam
assistir a una reunió de grans amics. Amics que fa temps que toquen junts, que
estan a gust amb la companyia dels altres i que gaudeixen de cada nota que interpreten
així com de l’èxit dels seus companys. S'animen en els solos, es feliciten amb
la mirada després de la feina ben feta i comparteixen emocions i alegries dins
i fora l'escenari.
Unes emocions que transmeten al públic, sobretot als que
ocupàvem les primeres files del Milano i estàvem totalment entregats a
l'espectacle.
La característica ració de bon humor tampoc no va hi
faltar. Les bromes d'Hernán en referència als seus companys, a les grans
fortunes que acumulen els músics o alguns comentaris incisius en resposta als
espontanis del públic que intervenien enmig de l'actuació, van estar molt
presents durant tota la vetllada.
Al final de l’espectacle, Chino se’ns va acostar per saludar-nos i
comentar-nos com ha estat de dur treure aquest segon disc. Una gran feinada a
la que s’hi han sumat els arranjaments pels saxos de tots els temes, fets
íntegrament per ell. Una tasca a la que, segons ens explica, no hi està massa
avesat. Encara que, veient-ne els resultats, ningú no ho diria. Sigui com sigui,
esperem que aquest esforç de tots els components de la banda es vegi
recompensat amb més concerts i molts discos venuts.
Ara només ens queda esperar que passin molt ràpids els sis mesos que falten
per poder gaudir de les sorpreses que ens depararà el tercer volum de SIX. El
disc que completarà la trilogia i amb el que, probablement, aconseguirem
invocar un vell conegut.
Laura Novensà
(Dra. Blues)
Foto encapçalament: Èric Lluent