Maceo Parker saxo alto, flauta i veu, Dennis Rollins trombó, Will Boulware teclats, Bruno Speight guitarra, Rodney “Skeet” Curtis baix elèctric, Curtis Parker bateria, Corey Parker rap i veus, Marta High veus
Palau de la Música. Barcelona. 28.07.11
Hora d’inici. 21h. 10m.
Hora d’acabament: 23h. 45m.
Assistents: Ple.
Feia dies que havia intensificat la preparació física habitual, treballant amb especial dedicació la meva part pèlvica per una raó principal: anava a veure a Maceo.
Maceo tornava a Barcelona un cop més disposat a descarregar una pila de funk. Tothom estava avisat i el Palau de la Música presentava una gran entrada.
Maceo ho té tot guanyat abans de surtir a l’escenari i ell ho sap. Potser per aquesta raó i per la devoció que li demostren els seus seguidors, ell fa com si no s’ho cregués i s’ho torna a guanyar. I s’ho guanya suant de valent amb el suport d’una banda excelent….. . quina banda! Una banda a la que ell mateix rendeix agraïment constant, demanant al públic que l’aplaudeixi i li reconegui la seva vàlua.
Maceo es el cap d’operacions: canta, toca el saxo alt, la flauta, balla, parla amb el públic, anima al públic, encen al públic! I el públic rep un torrent de ritmes sincopats que configuren l’estil del qual Maceo es el gran embaixador: El FUNK.
Era difícil mantenir-se segut als seients de la platea, sobre tot veient que la gent dels pisos portava estona ballant……..Referències a James Brown, homenatge a Ray Charles –amb imitació inclosa-, presentacions un per un dels músics que tenien la seva intervenció solista sense limitacions….. , quin torrent de música que et penetrava de tal manera que el cos es movia, es movia i no podies parar.
Maceo fa el que vol, posa la màquina en marxa i et diu que et deixis portar: ara pugem, ara baixem, ara d’un costat, ara de l’altre, atura’t una mica, torna a enxegar, descansa, prepara’t …som-hi!!!!
Amb el “Pass the peas” final tots ballant i tots contents , molt contents.
A la sortida cares de satisfacció i plaer d’un públic heterogeni i fidel a Maceo quan visita aquestes terres.
La nit no podia acabar d’aquella manera i jo necesitaba més música. Una ràpida aturada tècnica per reposar forces i cap a Luz de Gas, on els dijous la banda de versions de rock “Apache” ofereix un show ple de clàssics.
Una gran nit……………..”on dius que vols anar maca?....No, no,…..et portaré a un lloc que no t’imagines, a un lloc que es el més indicat per coronar una nit com la d’avui, et portaré a un hotel…..al millor hotel….a l’HOTEL BLUES……….”
My name is Dragone……See you soon……
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada