dimecres, 27 de juliol de 2011

BIG DANI PÉREZ R&B BAND. BEL-LUNA. BARCELONA. DISSABTE 23/07/2011. UN VIATGE ALS ANYS 50. La Big Dani Pérez R&B Band va omplir de màgia el Bel-Luna.



Com si ens trobéssim dins l’última pel•lícula de Woody Allen, "Midnight in Paris", els qui vam decidir passar-nos pel Bel-Luna Jazz Club de Barcelona dissabte passat al vespre, vam fer un viatge en el temps fins a transportar-nos a mitjans del segle passat. A l’època de la febre del ball, la bogeria del ritme, a les nits de festa desenfrenada, als locals antics i amb encant… En definitiva, a un estil de vida que pot definir-se perfectament com a Rhythm & Blues.

Big Dani Pérez, un dels saxofonistes més reconeguts del rythm & blues nacional actual, amb molts anys d’experiència, és el responsable de la Barcelona Blues Big Band i professor de l’Escola de Blues de Barcelona. Entre d'altres projectes més personals, és el saxo del grup Rebeldes. Dissabte, acompanyat de la R&B Band, va oferir-nos un impressionant directe de més dues hores en el fantàstic escenari del Bel-Luna. Acompanyats de bon menjar i millor beure, asseguts en les petites tauletes amb llums tènues, que oferien una ambientació perfecta per a l’ocasió, vam gaudir del swing, el jazz i el blues.

La banda va interpretar les diferents cançons que componen el primer disc de Dani Pérez en solitari, "Honkin’ Fever". Una barreja de temes composats pel mateix Dani Pérez, "Roller Coaster", "Blow Dani Blow", "Swing & rocket" o "Alone", amb temes clàssics del R&B com "Fever", "The boulevard of broken dreams" o "Bim bam".

Tota la banda va estar increïble i la bona connexió entre els músics es feia patent des de la primera nota. Emilio Torres, el bateria, aportava un toc molt personal a cada tema, Manolo Germán, el baix, lluïa les seves grans taules damunt l’escenari i la seva alegria, Manuel Casado, a la guitarra, se superava amb cada nou tema. Dani Pérez, en la posada en escena amb el seu inseparable saxo va fer les delícies de tots els assistents. Un Dani incansable que va passejar-se entre les taules per a delitar-nos de ben a prop amb la seva música. Finalment Agustí Burriel, amb una veu de les que ja no queden i el seu gran carisma, donava el toc perfecte per a aportar màgia al conjunt i transportar-nos a una nit dels anys 50.

Al final del concert, tots aquells qui ho desitgessin van poder comprar els cd’s i xerrar una estona amb els músics.
En abandonar el local i pujar les escales que conduïen al carrer vam tornar de cop a l’any 2011, però per sempre ens quedarà el record d’una nit inoblidable que esperem poder repetir ben aviat.

Laura Novensà