dijous, 27 d’octubre de 2011

HOTEL BLUES. 23/10/2011. 6è PROGRAMA. ENS VISITA BLUE HEART!!





El passat diumenge es clausurava el “XXIV Festival de Blues de Cerdanyola”, i Hotel Blues acollia a una de las bandes que més s’està fent notar en el panorama blues del nostre país i que havia participat de l’acte de la jornada de clausura, el ja tradicional “Barbecue & Blues”.
Parlem, ni mes ni menys, de la banda Blue Heart. El seu frontman, Xavier Soranells, va compartir amb el Director, amb Dragone i amb el Becari, experiències, anècdotes, trajectòria, cafè, copa, puro i música en directe.
Si amigues. En Xavier Soranells, guitarra i veu de Blue Heart, es va integrar, com és habitual en els convidats al hall de l’Hotel amb més shuffle de les ones, en la dinàmica Hotel Blues i ens va regalar experiències viscudes als EEUU, on ha fonamentat un estil a la guitarra, que es reflexa i es palpa en tots i cadascun dels talls que composen el seu treball titulat amb el nom de la banda, “Blue Heart”. Varem saber, per exemple, d’on venia aquest nom, Blue Heart, varem saber les diferents maneres que te en Xavier de crear els temes, varem descobrir anècdotes de la seva vida americana, influències que el van marcar de petit, l’amor que li te als altres dos membres de la seva banda, l’Eudald Boluda (bateria) i el Fèlix Serra (baix), projectes futurs, i sensacions que es poden viure assistint a qualsevol dels shows de Blue Heart. Un plaer i un luxe que amés es va completar amb el repàs a temes del disc com “Going Down” amb la col•laboració de David Muñoz “Gnaposs” a la guitarra, “I need a Woman” i “My Mind”. I com a regal per a sibarites, l’ interpretació en directe i en acústic d’un dels temes que s’inclouen en el disc, un elegantíssim “Give me a hand”.
Per la resta, en la línea habitual de l’Hotel. En aquesta ocasió, la esmentada línea la van marcar artistes com Rod Stewart i Ron Wood, que varen incendiar d’entrada el programa amb la seva revisió del clàssic de Chuck Berry “Sweet Little Rock ‘n Roller”, o com Leslie West, que va demostrar el seu bon estat de forma després de passar recentment per un episodi molt difícil en el que respecta a la seva salut, amb l’estrena a l’hotel del seu nou treball “Unusual Suspect”, del que varem escoltar “Standing on Higher Ground”. El nom d’Eric Clapton va estar pressent en moltes ocasions durant la nit i la seva vesant més blusera va quedar patent amb la magnífica interpretació del gran clàssic “Worried life Blues”. Varem celebrar la recent paternitat de Warren Haynes degustant un altre tastet del seu àlbum en solitari “Man in Motion”. I varem bufar les espelmes del pastís d’aniversari del gran Tom Petty tot escoltant la potent “I Should Have Known it” del darrer llarga durada del de Gainesville i els seus Heartbreakers, “Mojo”. Jason & The Scorchers interpretant “Deep Holly Water”, tema extret del seu disc “Hallicon Times”, varen presentar per primera vegada les seves credencials al hall de l’hotel, recomanats per l’encertat olfacte del Becari, i Jason Ricci va tancar la paradeta, deixant-la a dalt de tot amb “Mr. Satan”, tema inclós al “Rocket number 9”.
I recordeu. Els Germans Subirana tornen la nit de Halloween. Així doncs, la nit de Halloween d’aquest diumenge estarà protagonitzada per la sempre perillosa fusió de la música del dimoni amb els germans més perillosos de la ràdio d’aquest petit país, que de tant petit que és, des del terrat d’un Hotel es pot veure el terrat de l’Hotel del poble del costat. Un país en el qual, si ens ho proposem, i anem a dormir els diumenges a la nit, tard, però ben tard, ben tard, i havent escoltat Hotel Blues, el dilluns al matí estarem fets una merda, uns espolsadors, però segur que ens ho haurem passat teta. “Palabra!”