dijous, 20 d’octubre de 2011

HOTEL BLUES. 16/10/2011. 5è PROGRAMA. CLASSIC 2.0 GRATALLOPS-BADALONA CONNECTION.



La temperatura ha minvat una miqueta a les darreres dates. Diumenge passat, no es pot dir que fes fred, però tampoc gaire calor. S'esperava que, de la ma dels germans més políticament incorrectes del panorama radiofònic nacional, els germans Subirana, la sensació tèrmica al hall de l'Hotel Blues comencés a pujar fins a temperatures asfixiants. Però la nit va arrencar amb l'absència de la parella de Gratallops a les instal•lacions. Un relativament preocupat Director va decidir de posar en marxa els engranatges de la gran màquina del ritme de Badalona de totes maneres. Varen pujar amb ell, per atiar el foc de la locomotora, l'històric sobrecàrrec Emili Dragone, i el fogoner que comença a apuntar maneres de maquinista titular de llegenda Oriol Esteve.

I l'Hotel Blues Express, que recorre cada diumenge el sempre diabòlic Corredor Mediterràni-Mississipenc, va començar el seu trajecte a altíssima velocitat i passant per les estacions més hard-rockeres, al ritme marcat pels ocupants d'un vagó-bar cada cop més ple de fum i aromes de fusta humida. The Answer varen estrenar el seu nou àlbum "Revival" a l'Hotel Blues amb un contundent "Waste Your Tears". Danko Jones s'hi va afegir acte seguit amb una nova entrega del seu gran "Below The Belt". En aquesta ocasió, un descriptiu "Like Dinamite" va servir per recordar als passatgers del comboi, que el proper 14 de desembre passarà per la Sala Apolo de Barcelona, i que no te cap intenció de fer presoners.

El vapor de la màquina va començar a sortir amb més pressió quan va fer acte de presència un pes pesant i habitual de l'Hotel, Popa Chubby, que va presentar el seu nou llarga durada, "Back To New York City". Acte seguit, el petit i incombustible Lil' Ed i els seus Blues Imperials varen fer caure totes les ampolles de les prestatgeries del vagó-bar amb el seu houserockin' de llegenda amb el ja clàssic "Icicles in my Meatloaf" del seu "Rattleshake". I a continuació del petit Ed, va irrompre al vagó un trio nacional, "Blue Heart", van executar un potent i desafiant "I got my Pistols" i van marxar avisant que en el proper programa s'hi quedaran molta més estona, per presentar com cal el seu magnífic i flamant nou àlbum titulat amb el nom de la banda, repetim "Blue Heart".

I llavors el tren es va deturar a l'estació de Gratallops. I s'hi van pujar els de sempre, els que no paguen bitllet, els que havien de ser-hi des del començament i no hi eren, els que no respecten ni al maquinista, ni al fogoner ni al sobrecàrrec, ni al revisor. Els Germans Subirana, menys en número que els Dalton, però més devastadors en les seves incursions delictives, varen fer acte de presència per a justificar la seva absència, i van llençar l'advertiment (o amenaça) de la seva estança a l'Hotel el proper diumenge 30 d'octubre per analitzar el mon de la publicitat des d'una perspectiva, evidentment Subiranista.

I en quant els Subirana varen baixar del tren, la maquina va començar a agafar velocitat d’una manera diabòlica. Les vies varen començar a cremar enmig d’una pluja de guspires amb els ritmes mes genuïns del blues i sense concessions. Per allà varen desfilar des de la representant femenina més admirada del blues-rock actual, Ana Popovic, passant per la tercera visita consecutiva de J.J Grey & Mofro, el blues Chicago de Roomful of Blues i el seu darrer treball “Hook, Line & Sinker”, seguits d’un dels seus fundadors, ara ja en solitari Duke Robillard, Paul Lamb & The King Snakes i el seu blues de club de moral distreta, els caballs desbocats de la Kenny Wayne Shepherd Band (o com fer el blues més clàssic des de la perspectiva i els mitjans actuals), el veterà a qui ja ningú li ha d’ensenyar res Seasick Steve, els fills de l’amo, North Mississippi Allstars, el triplet d’ensinistradors de les sis cordes format per Robert Cray, Albert Collins i Johnny Copeland, el més llest de la classe, Joe Louis Walker, i els professors més respectats de la New Orleans Blues University, Wynton Marsalis i Eric Clapton.

Tots ells i elles en un rush final d’uns quaranta minuts aproximadament, que varen fer saltar tots els cargols dels rails d’una via que va acabar al vell mig del hall de l’Hotel Blues.



Això si, quan el vapor de la màquina que va inundar tot el hall va desaparèixer, tots, i quan dic tots, son tots, els membres de l’equip que fabriquen aquest programa, es varen quedar bocabadats i emocionats al comprovar que el públic allà reunit ja supera la xifra del miler de fans a Facebook.

Des de la direcció de l’Hotel, senzillament...



GRÀCIES.