dissabte, 7 de gener de 2012

HOTEL BLUES. 11/12/2011 i 18/12/2011. 13è i 14è PROGRAMA. SWEET HOME MIRANDA DE EBRO I AMAZING GRACE FOR CHRISTMAS. CLOENDA D'ANY A L'HOTEL BLUES.


El Director vol començar l’any posant una miqueta d’ordre a l’Hotel, que aquests darrers dies a estat tancat al públic i habitat únicament pels membres de l’staff tècnic del programa. El Director, Dragone, el Becari, Montse Cuberes i Igor han estat celebrant a la seva manera les festes i xerrant, xerrant molt, sobre l’incert futur de Ràdio Ciutat de Badalona. Els Subirana van desaparèixer instants després d’acabar el darrer programa i encara no han donat senyals de vida. Catalans, prengueu precaucions, poden estar amagats darrera de qualsevol cortina.
En aquesta operació de reordenació, el primer és el primer. Els dos darrers programes de l’any 2011 encara no havien estat comentats en aquest blog.
El passat 11 de desembre, tot estava preparat al hall de l’Hotel amb més ritme de les ones, per rebre una vegada més als germans més inadequats de Gratallops, els Germans Subirana, que, evidentment, no varen fer acte de presència a l’inici d’aquest. El programa va arrencar amb un sentit homenatge a la figura del desaparegut Hubert Sumlin, que amb un deliciós “You Can’t Change me” va encendre el foc del blues aquella nit. Eric Clapton, Tom Waits, Cyndi Lauper, Buddy Guy i Tommy Castro, varen anar mantenint la flama encesa i la varen alimentar fins fer adquirir al Hall de l’Hotel aquell ambient que només s’aconsegueix les nits de diumenge a l’Hotel Blues. Entre tema i tema, es van anar sabent més coses sobre l’estat físic i la ubicació dels Germans Subirana. Una trucada de l’Amadeu amb la veu de la angoixa personificada, va posar en alerta la resta de l’equip i com no, a l’audiència. La trucada demanant auxili es feia des de Miranda de Ebro, pràcticament la segona casa dels de Gratallops. El degoteig de notícies dibuixava un panorama inquietant, grotesc, esfereïdor...
Pel que semblava, la Guardia Civil havia detingut al Cirili Subirana per dur a terme unes pràctiques estranyes rera les cortines d’un geriàtric de la localitat. “Res que no faci a casa” va declarar posteriorment l’implicat.
Després d’unes tenses negociacions, la direcció de tresoreria de l’Hotel va decidir pagar la fiança imposada per les autoritats per deixar en llibertat a l’acusat.
L’ambient al Hall de l’Hotel va quedar enrarit i Dragone i el Director varen decidir d’aplicar el millor perfum per dissipar l’olor d’ovella. Otis Redding, Ben Harper, Sam Cooke, Lucky Peterson, J.J. Grey, The Derek Trucks Band, Big Dani Perez R&B Band, Leslie West i Danko Jones, varen ser les essències escollides per a aconseguir el perfum perfecte, “l’eau du soul-blues-rock”.
I a la setmana següent, el 18 de desembre, les aigües van tornar a la seva llera.
Amb l’única baixa al hall de l’Hotel del Becari, vàrem poder assistir al famós mundialment “Especial de Nadal d’Hotel Blues”. I no, al dir “especial de Nadal” no volem fer referència a Cirili Subirana disfressat de Rudolph, el ren del nas vermell. Estem parlant del darrer programa abans de Nadal, on cada any es poden escoltar als artistes habituals de l’hotel amb més ritme de les ones, interpretant nadales i cançons al•legòriques a l’època nadalenca.
I una vegada més, per segon any, els Subirana s’hi van afegir, aportant el seu punt de vista sobre el significat d’aquestes dates, basant-se en el seu ja famós mètode d’observació, selecció i posada en coneixement del públic. I, si s’escau, fins i tot debat sobre l’exposat.
I una vegada més, la conjunció entre la vessant musical i la vessant d’investigació, va tornar a deixar un programa per al record. Els Germans Subirana varen posar sobre la taula un mètode per no caure en la depressió que en alguns casos provoquen aquestes dates, encara que, a jutjar per les conclusions extretes pels de Gratallops i Dragone, no sabem si aquest mètode va ser entès del tot. També es varen atrevir els tarragonins amb la vessant musical, aportant una versió de l’Amazing Grace que passarà, si o si, a la posteritat. Sa majestat, el Rei, el gendre de l’Urdangarin, va tornar a desitjar a l’audiència unes bones festes, va tornar la “oveja naranja”, Leonardo Dantés també va fer com el Rei, però cantant, o...bé si, cantant..., un inquietant grup musico-vocal ens va comunicar que Jesús és amic seu, ...i nostre, ...i de tots. Vàrem veure com desitgen les bones festes a la ràdio argentina, vam recuperar a Marisa Naranjo i la vam col•locar al lloc que mereix històricament, i també amb Marisol, Pepa Flores, tot veient la influència a nivell internacional, que va tenir en el seu moment, la seva interpretació del que son els Nadals. I cap al final vàrem rebre la felicitació de Nadal de Chewaka, i la d’uns parents seus d’origen ucrainià, que ja s’havien fet famosos a l’Hotel per la seva versió del “Highway to Hell” dels AC/DC (Jailo Prejai).
En la vessant musical, una vegada més, com ja havíem comentat, una selecció dels més grans del blues i el rock fent nadales. En aquesta ocasió, qui va pujar a l’escenari del hall de l’Hotel varen ser The Brian Setzer Orchestra (uns habituals d’aquests especials), Ramones, AC/DC, Bob Dylan, Lil’ Ed & The Blues Imperials, Little Charlie & The Nightcats, B.B. King, John Lee Hooker i Lynyrd Skynyrd.

A continuació us deixem els dos podcast dels esmentats programes.
Que ho gaudiu.