HOTEL BLUES. ¿FINAL A LA FORÇA?

Durant les darreres setmanes, i sobre tot, els darrers dies, està representant un gran esforç descobrir al Director rient pels passadissos de l’Hotel. Fins i tot, diuen les males llengües, que ha tornat a prendre la seva medicació. Du la preocupació dibuixada a la cara. Passa llargues estones davant la llar de foc tot acaronant el llom d’Igor. Ha suspès unes vacances que tenia programades a Miranda de Ebro. Ha anul·lat uns bitllets que tenia reservats per anar a visitar un amic a la presó a València. Però res de tot això sembla que sigui la causa del seu baix to.

El darrer diumenge al començar el programa, el Director es va dirigir a l’audiència i va explicar el que li preocupa de veritat darrerament. I la explicació és ben senzilla, i de complir-se els pitjors auguris, l’explicació, apart de senzilla podria ser trista, molt trista.

Ràdio Ciutat de Badalona, Badalona Televisió i la revista Bétulo, estan amenaçades de tancament pel govern de la ciutat de Badalona. Tot està en mans dels representants dels treballadors de Badalona Comunicació d’una banda, i dels polítics de l’altre. Prop de 80 llocs de treball estan en risc. I un número incalculable de persones de Badalona, Barcelona, Catalunya, i la resta del món, veuen perillar la seva eina d’informació, d’oci, o de participació, depenent de l’ús que en facin de la ràdio, la televisió o la revista esmentades.

Lògicament, Hotel Blues també desapareixeria amb aquest tancament, però els qui treballen per construir aquest show radiofònic estan disposats a fer mans i mànigues per si arriba aquest moment, traslladar-se a alguna ràdio que els vulgui donar cabuda. Però el Director no ho pot negar. Està amoïnat. Son dotze temporades, primer sota el nom de “El Blues de la Talaia” i després ja sota el nom actual d’“Hotel Blues”. Son moltes emocions, tensions, rialles i moments de radio en majúscules. Moments que viuen actualment un punt àlgid i dolç, i moments aquests actuals, en els que ningú en te cap gana de posar-hi punt i final.

Des de que ha arrencat l’any, han desfilat per l’Hotel artistes de la talla de The Answer, Ana Popovic, The Black Keys, Jenny Lewis, Bettye LaVette, Tracy Nelson, Trampled Under Foot, Wynton Marsalis, Eric Clapton, Tommy Castro, Big Pete, Janiva Magness, Terry Hank, Duke Robillard, Seasick Steve, Velvet Revolver, The Black Crowes, Jimmy Page, Rival Sons, Eric Gales, The Rolling Stones, Jimi Hendrix, Etta James, Vintage Trouble, Koko Taylor, Imperial Crowns, The Kenny Wayne Shepherd Band, The Robert Cray Band, Chris Duarte Group, North Mississippi Allstars, Buddy Guy, Junior Wells, Elmore James, ZZ Top, Screamin’ Jay Hawkins, Beth Hart, Joe Bonamassa, Imelda May o Big Mama Thornton.

I els Germans Subirana ens han descobert un univers nou. I aquest univers està habitat per tots nosaltres, i per personatges com el Padre Aaron Guzman, El Lobo que ve películas, o Elvira Darks.

Tenim l’esperança de que tot es pugui arreglar i l’Hotel segueixi allà on és per molt de temps, però hem de ser realistes, i vist com estan anant les coses en aquest país, ens podem esperar qualsevol cosa, fins i tot, que Igor sigui el nou alcalde de Badalona. Home, matèria gris no n'aportaria gaire, però més que amb l’actual si que n'hi hauria, no?

Aquí us deixem els podcast dels tres darrers programes.

Hotel Blues 15/01/2012 by Oscar Eme Eme