Les primeres notes de “Honky Tonk Women” comencen a sonar,
entre els aplaudiments dels assistents, i la banda al complet (Micky Izquierdo a la bateria, Santi Prat Ursul al baix, Freddy Wort al piano, orgue i cors, Luis Arcos a la guitarra, Jean-Paul Dupeyron a la guitarra,
pedal-steel, veu i cors i Sergio Ortiz
a la veu) apareix damunt l’escenari per a donar-ho tot en el preludi del que
serà una gran nit...
D’aquesta manera va inaugurar-se la gira dels Smoking Stones a Barcelona,
una gira que celebra la presentació del disc “50 años de satisfacción”que la millor banda tribut als Rolling Stones a Espanya creada al 1995 per encàrrec del periodista Jordi Tardà i liderada pel carismàtic Sergio Ortiz (l’autèntic esperit de Sir
Mick Jagger), ha realitzat per
celebrar el 50è aniversari dels Rolling
Stones. Un disc en el que han pogut comptar amb col·laboradors de luxe, Gerard Quintana, Mònica Green, Dani Nel.lo,
Big Dani Pérez, Aurelio Morata, Gabi Alegret (Los Salvajes), Leiva (Pereza), Ariel Rot,
Carlos Tarque (M Clan), Johnny Burning, Carlos Segarra o Coque Malla.
Després d’un parell de temes, les primeres cançons amb convidats no van
fer-se esperar gaire, Agustí Buriel pujava a l’escenari per
interpretar “Tan lejos estás” (“Time is on my side”). Amb el gran
carisma que els caracteritza, Agustí i Sergio formaren un duet brillant i
molt rocker.
El productor del disc Aurelio Morata
va acompanyar la banda a la guitarra amb el tema “Flores muertas (Dead Flowers”)”
i pràcticament a continuació vam gaudir de la veu i el gran estil de Gerard Quintana amb “I’m
free”. Perfectament integrats i passant-s’ho d’allò més bé els dos
amics ens regalaren un dels moments màgics de la nit.
Durant tot el concert, els Smoking
Stones van oferir-nos el millor rock&roll,
se’ls veia còmodes, contents, molt animats i feien partícip al públic en tot
moment encomanant-li el seu bon rotllo.
Luz de Gas va ésser l’escenari perfecte per un show
d’aquestes característiques, va oferir un bon ambient, espai, bona sonoritat i
bones begudes, l’única cosa que alguns vam trobar a faltar fou una mica de menta
per a poder gaudir del rock acompanyats d’uns mojitos.
Entre els diferents temes interpretats durant la nit, hem de destacar ”Faraway
eyes”, “Follastars” o “Memory motel”, tema que el mateix Sergio Ortiz va confessar sentir-se
encantat de poder interpretar davant el seu públic. Amb la imponent presència i
la potent veu de Mònica Green van
fer sonar la conegudíssima “Jumpin’ Jack Flash”.
Si Gerard Quintana va ser un
dels moments màgics de la nit, l’altre “momentazo”
van protagonitzar-lo els instruments de vent. En primer lloc de la mà de Dani Nel.lo amb el tema “Melody”
on, a més de tocar el saxo, va sorprendre’ns a més amb una gran veu quan va
començar a cantar. Després va ser el torn de Big Dani Pérez mostrant-nos la seva faceta més rockera amb “Brown
Sugar”.
Els bisos, molt esperats per tots els assistents, van incloure l’única
cançó pròpia del disc “¿Quién no quiere ser un Stone?” en la
que tots els col·laboradors canten junts en el disc i tots els convidats de la
nit varen sortir a l’escenari per interpretar-la. En aquest tema vam poder
gaudir del duet de saxos entre els dos Dani
acompanyant les veus de Quintana, Green i Sergio Ortiz.
Finalment, l’últim tema “Satisfaction” va comptar, a més dels
anteriors protagonistes, amb la presència especial de Chiqui Martí, la protagonista de la portada del disc. La ballarina
va integrar-se perfectament, a ritme de rock, amb tots els grans músics que hi
havia a l’escenari regalant-nos un final
de festa apoteòsic amb el rock més pur com a protagonista.
Perquè malgrat que “tan solo es rock&roll” el
concert de divendres va deixar tothom encantat i amb més ganes de festa. Per sort, la gira s’allargarà fins al juliol i
tothom qui ho vulgui pot veure’ls a Alcañiz, València,Madrid, Osca, Saragossa,
Bilbao, Pamplona, Terrassa, Lleida o Sant Feliu de Guíxols.
Let’s rock!!!!!
Laura Novensà.
Laura Novensà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada