No hi ha res millor que començar
el primer dia de la setmana amb bona música, però quan aquesta música és blues
i està interpretada per un grup de virtuosos britànics, llavors parlem de bona
música en MAJÚSCULES.
Per escalfar el primer dilluns de fred
de la tardor i poder començar la setmana amb molt bon peu, el passat dilluns 15
Hotel Blues va acostar-se a l’FNAC de l’Illa Diagonal de Barcelona a
conèixer a un nou grup del què se’n parlarà molt i molt!
Els britànics Giles Robson & The Dirty Aces (Filip Kozlowski,
Ian Jennings i Mike Hellier) no ens
van decebre, van oferir-nos un brutal concert en format acústic que se suma als
èxits de la seva mini gira de dissabte
13 i diumenge 14 d’Octubre al Cafè del Teatre de Lleida i a la Faktoria
d’Arts de Terrassa,
respectivament.
El seu gran nivell es nota des
dels primers acords de “Dollar and a Quarter” al que
segueixen altres temes del primer disc tan enèrgics com “Crooked heart”, “Devil
led evil” o un brutal “The Mighty Incinerator”, una de les
cançons que han usat per promocionar el disc, ha arribat a BBC Radio i ha estat elogiada pels experts del programa amb un This is so good. La banda toca amb el més pur estil del blues
urbà de Chicago però amb una gran personalitat britànica (amb aires rurals m’atreviria
a dir) que acompanya la veu i tots els moviments dels músics que van
acompanyar-nos durant poc més d’una hora l’Illa
de Barcelona.
Asseguts a la cadira escoltant-los
cantar, l’estil, la veu i les postures, recorden una versió encara més britànica,
si pot ser, dels Rollings Stones.
Però els temes que canten ens transporten al bell mig de Chicago i sembla que el propi Muddy
Waters hagi de sortir en qualsevol moment a l’escenari per a posar-se a
cantar amb ells.
L’any passat van consagrar-se amb el
seu primer àlbum “Crooked Heart of Mine” (Blues
Boulevard Records) després d’haver causat sensació tocant de teloners
d’artistes com Eric Clapton, Van
Morrison, Jimmy Page o Carl Perkins
en moltíssimes fires i festivals britànics.
Han obtingut molt bones crítiques
en tots els mitjans del seu país així com en els europeus i de ben segur que no
deixaran a ningú indiferent del nostre país després d’aquesta magnífica gira
que va iniciar-se el passat 11 d’Octubre
a la sala Azkena de Bilbao i acabarà el 21 d’Octubre al Teatro Principal d’Ourense. 10 dies del
blues més pur que recorrerà les principals localitats de l’estat espanyol.
Si grans harmonicistes com Sugar
Blue o Paul Jones descriuen Giles Robson com un dels millors
harmonicistes de blues del moment o un
virtuós de l’harmònica, voldrà dir, com a mínim, que val la pena acostar-se a
sentir-lo tocar... i sota la meva modesta opinió, he de dir que no
s’equivoquen! Dret davant una taula plena d’harmòniques, Giles Robson en tria una de diferent per a cada tema i ens sorprèn
constantment amb la multitud de sons que és capaç d’arrencar-li.
En el concert no ha faltat un tema
tribut a Robert Johnson com tampoc
algunes cançons en record als cants de treball i als esclaus que eren
transportats com a bestiar en la zona del Delta del Mississipí, allà on va
néixer el blues, com “Train” o “Stick to the promise”.
Hem
pogut saber que ja han gravat el seu segon treball i que ben aviat sortirà a la
llum. Els temes tindran molta més canya i els instruments elèctrics en tota la
seva potència en seran els protagonistes. Aquests dies de gira, ja estan
presentant alguns dels temes, a l’Illa, però, com que el format era acústic i
la potència havia d’ésser limitada no n’hem pogut escoltar cap.
Però, tots aquells amb ganes de repetir o els
qui no van tenir ocasió de veure’ls a l’Illa varen tenir una segona oportunitat
la mateixa nit a la sala Jamboree, a
la Plaça Reial de Barcelona, en la Jam Session en la que sí que van
explotar la potència dels seus instruments al màxim nivell.
Els
desitgem molta, molta sort en aquesta gira i podem dir sense embuts que
seguirem molt de prop Giles Robson&
The Dirty Aces i el seu proper disc, perquè, de ben segur, que ens regalarà
innumerables bons moments!
Laura Novensà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada