La de diumenge passat va tornar a ser una gran nit d'Hotel Blues 2.0. Els Germans Subirana varen tornar a visitar el hall de l'hotel, i una vegada més ens varen fer obrir els ulls cap a un món que creiem que coneixem però del que vam veure que encara n'hem d'aprendre molt. La política en el nostre país. Fent un repàs als resultats de les eleccions celebrades el diumenge anterior, els de Gratallops ens varen ensenyar que hi ha vida més enllà de PSOE, PP, CiU, o UPyD.
Vàrem assistir a l’espectacle ofert per genis de la comunicació com José Ramón Bauzá o Oscar López,. Vàrem descobrir partits com el Partido del Metal, el PATO, o el Partido de la Ley Natural i així ens vam adonar que no només existeixen els dos partits polítics majoritaris, sinó que n’hi ha molts més i segurament, molt més interessants. Vàrem saber que Mariano Rajoy amaga una història molt interessant dins algun armari, que José Luís Rodríguez Zapatero te algun que altre problema amb el consum de segons què, i sobre tot, vàrem descobrir que a l’equip de l’Hotel Blues preocupen temes importantíssims que conviden a encesos debats. En aquesta ocasió, el tema llençat per a un anàlisi individual o col·lectiu dels catalans va ser : “Qui guanyaria a hòsties. Franco o Spiderman?” Reflexionem-hi.
En l’apartat musical, Dragone i el Director varen dedicar-se a combinar clàssics del rock and roll, com Hendrix, The Band, Cream o Queen, amb alguna novetat del mercat blues-rock, com el més nou de The Chris Duarte Group, “Blues in The Afterburner”. També vàrem tornar a gaudir del treballs recentment estrenats a l’Hotel de The Kenny Wayne Shepherd Band, Leslie West o Eric Sardinas. I vàrem tornar a gaudir una altre vegada del gran disc que s’ha marcat un vell conegut del programa, Chino & The Big Bet, un dels protagonistes destacats, en tots els sentits, de la Nit de Blues i Woogie del Festival de Jazz de Barcelona.
En definitiva, una altre gran nit de música i investigació al servei de Catalunya.
I aquesta nit, tornen les Hotel Blues Classic Nights, amb un convidat de luxe, Lluís Coloma. Això és un no parar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada