El ying-yang del blues

Myriam Swanson i Amadeu Casas al Honky Tonk Blues Bar (02/02/13)

 

 

Diuen les males llengües que el blues i la bruixeria han anat de la mà al llarg de la història. Hi ha moltes llegendes que ens parlen sobre músics que han aconseguit tenir èxit gràcies a diversos encanteris o a fer pactes amb el diable. De fet, la lletra de moltes cançons conté paraules relacionades amb la bona sort, els encanteris o els elements màgics.

I no ens extranya gens! Perquè quan escoltem algunes veus trencades que ens calen fins a l’ànima o els riffs de guitarra que ens fan vibrar fins el moll de l’ós, pensem que els qui ho interpreten, per força han de tenir en el seu haver algun tipus de màgia. L’element màgic per excel·lència en el món del blues és el mojo, un amulet o una bossa amb elements màgics que aportaria bona sort al seu posseïdor. Afortunadament, aquest mojo (que podria derivar del mot anglès magic o d’un terme de l’oest d’Àfrica, mojuba, que signifa oració o pregària que pots emportar-te a tot arreu) no només està en mans de les grans llegendes americanes, ja no! Sabem del cert que ha arribat a casa nostra, perquè el  panorama actual està ple de grans figures.

I una de les parelles que està en possessió d’una ració extra de mojo és la formada per Amadeu Casas i Myriam Swanson. Early Blues Mood interpreta el blues clàssic com ningú, pur, cru i sense guarniments. El blues autèntic, el d’arrel, el principi d’on va néixer tot. I ho fan perquè, com la mateixa Myriam ens comentava, “cal nudrir-se dels clàssics per a poder apreciar més intensament tota la resta”.

Abans de trobar-se, Amadeu i Myriam ja comptaven amb una llarga i exitosa trajectòria a les seves esquenes. Una trajectòria que ha permès a Myriam relacionar-se i participar amb músics de gran nivell. Ha tocat gairebé deu anys amb Dani Nel.lo, ha participat dues temporades a les nits de “Taboo”i actualment té en marxa diferents projectes d’estil variat a més d’Early Blues Mood: el quartet de jazz Magnòlia amb Franscesc Capella, on interpreta temes d’Etta James, Billie Holiday, Sara Vaughan o Rosemary Clooney, entre molts d’altres. I els explosius Flamingo Tours, amb Jorge Rebenaque, Jordi Mena, Anton Jarl i Lere Mases amb els qui està en ple procés creatiu alhora que triomfa tots els dimarts al Sidecar de Barcelona.

Pel que fa a Amadeu, poques paraules fan falta per presentar aquesta llegenda de l’escena catalana. Ha begut de les fonts del blues des de que va néixer, és per això que el blues més pur corre per les seves venes i sempre ha estat present en els seus treballs i en la seva actitud dalt de l’escenari. Actualment, també està immers en diferents projectes i en ple procés creatiu, del qual ha sorgit, fa una mica menys d’un any, el disc Matèria Orgànica, on Amadeu ens mostra el seu jo més íntim en un format, que si bé no és blues amb totes les lletres, sí que manté l’essència bàsica del gènere.

Amadeu i Myriam ocupen la casella que quedava lliure en el taulell de blues barceloní. Junts formen un tàndem increïble. Amadeu Casas defineix Myriam Swanson com l’única capaç de dur a terme aquest projecte, l’única cantant que pot interpretar aquests temes de blues pur tan difícils tècnicament. Myriam defineix Amadeu com un guitarrista excepcional, un intèrpret com n’hi ha pocs, pur i tècnicament perfecte. Amb el qui tenia moltíssimes ganes de treballar.

Tots dos tenen raó, presenciar un concert dels Early Blues Mood no deixa indiferent ningú. La qualitat tècnica i interpretativa d’aquest duet fa emmudir als assistents, aixeca exclamacions, posa la pell de gallina a més d’un i ens fa aguantar la respiració amb temes com  “My heavy lord” o “Devil got my woman”. I, per si tot això no fos poc, aconsegueix que marxem a casa amb la sensació que l’esperit del blues ha penetrat una mica més dins nostre.  

Entre tema i tema, però, Myriam ens recorda que el blues no és només una música solemne o una música trista, sinó tot el contrari, és una música alegra que ens permet combatre els nostres problemes al cantar-la i ens pot fer riure molt. De fet, els esclaus i els treballadors dels camps de cotó, per això van iniciar-la, per oblidar-se de la realitat que vivien i poder ésser una mica feliços a través de la seva música. El mateix John Lee Hooker deia: "El blues no sempre és trist, quan estic desanimat escolto blues i torno a sentir-me bé”. I això és el que va passar-li a més d’un en el concert al Honky Tonk d’Early Blues Mood. La posada en escena de Myriam, ens va fer sentir bé. Vam riure amb les advertències dirigides als homes que volien tocar-li la cama en el tema “Don’t you feel my leg” o aquells individus que no estiguessin realment interessats en ella, varen ser convidats a allunyar-se del seu territori, “If you don’t like my ocean, Don’t fish in my sea”. I estem segurs que, si el jutge hagués vist l’excel·lent interpretació i l’atrezzo que acompanyaven al tema “Send me to the ‘lectric chair”, li hagués perdonat la pena màxima a la jove vídua.  

Myriam ens fa còmplices de la seva passió per la música i de la seva manera d’entendre-la. En tot moment fa partícip al públic dels temes que interpreta, el convida a unir-se a les tonades, com va fer amb “Down in the alley”, o a seguir el ritme repicant de mans o espetegant els dits. Ens introdueix en el món del blues de les grans llegendes, llegendes que es fan una mica més petites quan ella comença a cantar.

Amadeu aporta l’elegància, la serenitat i una gran presència escènica. Cadascuna de les parts del concert va començar-les ell sol amb la interpretació de “Croosroads” i “Hesitation blues”, un fet que va aportar solemnitat a l’event. Myriam i Amadeu representen dues forces fonamentals oposades i complementàries. El ying i el yang que exposa la dualitat que existeix a l’Univers. I aquesta complementació i la gran complicitat que existeix entre tots dos es fa patent en cada tema, en cada mirada que es dirigeixen i en els riures que es dediquen quan, segons ells mateixos ens confessen, descobreixen que cada cop que interpreten un tema ho fan de manera diferent.  Una complicitat que també arriba al públic, per a conduir-lo fins a les profunditats del Delta i fer-lo gaudir del blues primigeni.

Assistir a aquests concerts a casa nostra és un gran luxe que potser masses vegades no sabem apreciar. Malauradament, l’escassa cultura musical que inclou la formació a casa nostra no ens transmet la necessitat de la música i dels espais per a gaudir-la. En el seu recent pas per Hotel Blues, Myriam aprofitava per reivindicar la necessitat de més sales de música en directe pels músics professionals. L’oferta musical de blues a la ciutat comtal actualment és tan àmplia i té tanta qualitat que fa necessària l’existència de més espais que li donin cabuda.

Com deia Joe McCoy, en un tema que també va sonar al Honky, ”Why don’t you do right?”. Per què no ens proposem fer pinya entre tots per aconseguir que la cultura musical a casa nostra millori i se li doni a la música la importància que realment es mereix? El primer pas podem fer-lo nosaltres mateixos, deixant de banda la mandra que ens empeny cap al sofà i la manta i animant-nos a omplir les sales de concerts que actualment tenim. Així permetrem que el blues continuï, durant molt de temps, l'actual moment dolç a la ciutat de Barcelona. 

Què el mojo us acompanyi!!!

  

Laura Novensà (Dra. Blues)