Live in Faktoria d’Arts

The Brew presenta "Live in Europe" a la Faktoria D'Arts (15/02/13)

 

 

Abans que comenceu a llegir aquesta crònica, m'agradaria proposar-vos un petit joc. Per fer-lo us recomano estar sols i relaxats en algun lloc confortable on cap soroll forà us pugui distreure.

Ja el teniu?

Ara buideu la ment i imagineu-vos que esteu enmig d'una àmplia sala amb la mirada dirigida a un escenari il·luminat, en el qual una guitarra, un baix i una bateria esperen pacients als seus propietaris. Feu un clic al següent enllaç, tanqueu els ulls i gaudiu de l'espectacle:

Amb aquest i altres temes, els que vam assistir a la Faktoria d'Arts de Terrassa el passat 15 de febrer, vàrem arribar al cel de la bona música.

Jason Barwick, a la guitarra i a la veu principal, Kurtis Smith, a la bateria i el seu pare Tim Smith, al baix i la veu, ens van portar, durant més de dues hores, al seu univers particular de blues-rock britànic amb un virtuosisme que només fa que incrementar i deixar bocabadats als seus seguidors des de fa ja molt de temps.

Jo vaig descobrir a The Brew el 24 de febrer de 2011 a la Sala Bikini de Barcelona i ​​vaig quedar totalment captivada amb la seva música. Des de llavors, he intentat no perdre’m cap de les seves gires pel nostre país. Mai no em deixen de sorprendre ni d’impressionar-me. Són una gran banda, en constant evolució i amb un talent sense límits.

Jason Barwick, el líder de la banda, és un dels millors guitarristes que tenim actualment al panorama europeu, molts l’anomenen el nou Hendrix o un Hendrix reencarnat. Cada vegada que les seves mans toquen les cordes de la guitarra sembla estar vivint una experiència gairebé mística. Posseeix un do especial, aquest "àngel" del que pocs músics gaudeixen i que li permet produir sons inimaginables amb la seva guitarra, gairebé sense esforç. Fins i tot s'atreveix a fer servir, de vegades, un arc de violí com el mític Jimmy Page. Tot això acompanyat d'una vitalitat i una energia infinites, sense oblidar la interpretació vocal de pràcticament tots els temes. Però The Brew no és només Barwick, al jove guitarrista de només 23 anys, l'acompanyen els responsables d'aportar encara més força als temes. Tim i Kurtis Smith, al baix i la bateria, respectivament, són els encarregats de la difícil tasca de crear l'ambientació perfecta que li permet a Jason conduir al públic assistent fins a l’èxtasi més elevat.

Els nois de Grimsby han estat etiquetats com a banda de blues modern, de blues-rock o de pur rock britànic. Interpreten una música inspirada en una àmplia gamma d'influències, des de melodies experimentals psicodèliques dels anys 60, fins als artistes més contemporanis de l'escena rock. I no és d'estranyar si tenim en compte alguns dels seus majors referents: Led Zeppelin, Jimi Hendrix, The Who, Pink Floyd, Stevie Ray Vaughan, Rage Against The Machine, Motherwolf, Kula Shaker o Black Keys.

Però deixant de banda les etiquetes, el que millor els defineix són els seus directes i la seva energia infinita. Els seus concerts ofereixen un dels espectacles més energètics i electritzants que es poden veure actualment en un escenari. Concerts de vàries hores sense descans en els què combinen temes propis amb algunes increïbles versions dels seus ídols. Com l'impressionant “Little Wing” de Jimmy Hendrix que continua posant-nos la pell de gallina, concert rere concert.

Els 4 àlbums d'estudi que tenen en el seu haver: “The Brew” (2006), “The Joker” (2008), “A Million Dead Stars” (2009) i “The Third Floor” (2011), els han permès madurar i evolucionar increïblement en aquests últims anys, aconseguint un so propi que els identifica i que, unit a la seva gran experiència i categoria instrumental, els converteix en una banda que ha rebut merescudament diversos premis i mencions en els mitjans de més prestigi del gènere. Amb el seu àlbum “The Joker” van ser qualificats millor banda britànica en “It's Only Rock'n'Roll”, la revista oficial del club de fans de The Rolling Stones. El disc també fou qualificat "Millor disc de Blues-Rock dels últims 20 anys" i “Segon disc més descarregat en iTunes”.

Durant els seus pocs anys d'història, han recorregut pràcticament totes les ciutats d'Europa, participant en els festivals de més prestigi de Polònia, Regne Unit, Bèlgica o el Rockpalast Festival d'Alemanya en el que van rebre reconeixement nacional. Al nostre país ja han realitzat més de 100 concerts.

En la seva actual gira per Espanya, que va començar el passat 31 de gener a Saragossa i finalitzarà el 23 de febrer a Castelló, 18 ciutats tindran l'honor de gaudir de la presentació del seu nou disc de directe “Live in Europe”, gravat durant el passat mes d'abril en diverses ciutats europees.
Un disc que et transporta automàticament a qualsevol dels magnífics concerts de la banda, ja que recull els millors 12 temes dels seus quatre discos anteriors. Temes plens de nervi i de passió que no van faltar en el concert del passat dia 15. “A Million Dead Stars”, un tema que s'ha fet molt popular entre els seguidors de la banda, “Master and the Puppeteer”, el rock pur d’“Imogen Molly”, el suggerent “KAM”, "”Six Dead”, “Sirens Of War” o “A Smile To Lift The Doubt” on gaudim del ja clàssic i esperat solo de bateria de Kurtis Smith.

Però, per molt bo que sigui el disc, no hi ha res comparable al plaer de gaudir d'un dels directes de The Brew. Uns directes no aptes per a cardíacs, en els que hi ha espai per a qualsevol cosa excepte per l’avorriment. El ritme frenètic i l’energia pura es respiren i estan presents en cada acord. Són concerts que transmeten la música en el seu format més pur, totalment lliure, sense restriccions. Concerts que ens reflecteixen la senzillesa, la humilitat i les poques pretensions d'una banda enamorada de les sales petites i de la complicitat amb el seu públic. Una complicitat que et fa sentir part de la banda.

I una part de The Brew és precisament el que vam emportar-nos a casa al final de la nit. Dins els nostres cors però també a la mà, en forma de CD. Un CD i una banda que recomano fermament a tots els amants de la bona música.

 Laura Novensà (Dra. Blues)