CANVIS A L'HOTEL. TENIM NOU BLOG!!!

Semblava que no tornaríem a omplir aquest espai. Semblava que les noves eines tecnològiques havien finiquitat aquest espai. Semblava que el blog, l'espai de reflexió, l'espai d'anàlisi, l'oasi de creació pels que no estem a primera fila d'aquest emblemàtic establiment, ja no interessava.
Peró no era així.
Ja som aquí una altra vegada.
I tornem després d'una setmana gran. Una setmana en la que els integrants de l'Hotel Blues han pogut retrobar-se en directe amb una de les seves icones, la botifarreta de NY Popa Chubby, i amb dos germans, Luther i Cody Dickinson, que fan respirar fons, amb plaer i tranquil·litat, al Director i els seu sofert equip.


El Director és un visionari no sempre suficientment reconegut.

I ja fa un temps que va reclamar la meva presència al seu despatx. Eren els darrers dies de gener. Feia fred. Vaig ser cridat a consultes. Vaig esperar a la porta del despatx del Director una bona estona. Les notes del Nessun dorma, del Turandot de Puccini, es colaven per sota la gran portalada de fusta de dues fulles de l'estança. Quan el Director escolta aquesta ària, millor que t'amaguis, perquè el que t'ha de transmetre no sol ser agradable. I amés, fa mal, segur.
La gran portalada es va obrir. Igor em va convidar a entrar. Ell es va quedar fora. Les dues fulles de la porta es van tancar darrera meu. El despatx era a les fosques, només il·luminat per les flames de la llar de foc, davant la qual hi havia una gran butaca en la que hi seia el Director. Jo només veia els seus braços sortir per ambdós costats de la butaca.

Amb la ma dreta acaronava el llom d'una copa d'aromes de Montserrat i amb l'esquerra sostenia un gat panxut gris amb ratlles negres... o era a l'inrevés? Amb la ma dreta sostenia un got d'aromes de Montserrat i amb l'esquerra acaronava el llom d'un gat panxut gris amb ratlles negres...?
Be, tant és. La qüestió era que allà estava. Com tancat en el seu mon de blues, cotxes cars i dones despampanants. Tractant de fer front de la millor manera possible, a tots els problemes que aquest mon seu de patiment li reporta.
Varen passar uns trenta set minuts aproximadament, de manera molt ràpida, tot s'ha de dir, fins que el Director es va girar cap a mi. En veurem allà, palplantat davant seu, va fer un salt sobre la butaca, acompanyat d'un "me cagon...!!!", moment en el qual el gat panxut va sortir corrents (d'aquella manera, eh?! insisteixo que era panxut), i els aromes de Montserrat van fer augmentar considerablement la potència de les flames de la llar de foc.
"...collons hi fots tu aquí?".
"M'heu fet cridar, oh Director! el meu Director!"
"Ah! siiii...." Va dir el Director tot aclucant els ulls com quan et molesta molt la llum del sol.
Es va produir un silenci.
Trenta sis rapidíssims minuts més tard, el Director va alçar la mirada i va tornar a fer un salt sobre la butaca
"...collons hi fots tu aquí?"
"Buff, com li deia abans, heu estat vostè qui..."
"Es una merda!" em va interrompre l'altíssim.
"No se a que es refereix Director, jo..." vaig iniciar a dir i em va tornar a tallar.
"El blog és una merda. No aporta res que no es faci o es digui ja al Fanclub, així que hem de fer canvis."
Em vaig quedar de pedra.

La meva feina. El meu raconet. El meu oasi particular reduït a una expressió directament entroncada amb una paraula de la família de la tifa, la tifarada, l'excrement, la caca, el popó... Quin mal havia fet jo? Quan havia faltat a les meves obligacions?...
"Moltes vegades Hans, collons" em va contestar el Director. Increïble, acabava de descobrir una altre habilitat del Director, també llegia els pensaments. I què n'és de gran el nostre líder!!
"Ja ho sé, però ara calla estúpid! I escolta. Li hem de donar un nou impuls. Un nou enfocament, una nova imatge, ja m'entens. Hem de fer que sigui especial. Que hi poguem trobar quelcom que no es pugui trobar al Fanclub del Feisbucs. M'entens?. Doncs apa! Done-li voltes i preséntem en breu el nou blog del programa.
Ah! I molt important! El vull en català. Com l'Apa, com El Periodo, com l'Avantguarda! Com diuen els idiotes aquells que s'han instal.lat a l'Hotel, els ... aquells cony!...els Solitària o com collons es diguin, "si és bo per Catalunya"!...

I aquí ho teniu.
El nou blog de l'Hotel Blues!!!
Bé, nou, nou, tampoc n'hi ha per tant. Es canvia la plantilla, els colors i l'idioma i ja ho teniu.
Això si, tractarem que hi hagi quelcom de exclusiu en el contingut. Ho intentarem, però ja ens coneixeu, si ens agoviem molt, igual seguim fent el mateix. Total, el Director tampoc no s'ho llegeix...









Hans