Gil Scott-Heron, llegenda de la música negra, símbol de la "contracultura", i autor, entre d'altres de l’èxit "The Revolution will not be televised", va morir divendres passat, dia 27 de maig, als 62 anys, víctima de les complicacions d'una malaltia adquirida en una recent gira europea.
Heron tenia la sida des de feia més de 20 anys, i aquesta darrera malaltia ha estat fatal pel músic de Chicago.
Criat al sud del país per la seva avia i fill del primer futbolista negre que va fitxar el Celtic de Glasgow, Heron va irrompre en l'escena de la poesia i el jazz de Nova York per canviar el rumb de les coses a finals dels anys 60.
Els seus textos reflexaven enuig, amb referències polítiques molt directes i teories incòmodes de conspiracions socials. Heron parlava d'aquelles "coses que no s'expliquen al telenotícies de les onze".
Acompanyat per un piano i el so dels bongos, va realitzar el seu debut discogràfic "A new black poet: Small talk at 125th and Lennox" (1970), que pren el seu nom del club de Harlem en el que es varen dur a terme les sessions de gravació.
El disc conté una primera toma del que es convertiria en el seu major èxit, "The Revolution Will Not Be Televised", un contundent alegat contra la banalització de la societat, la superficialitat del consumisme, la societat de l'espectacle i l'estupidesa del glamour que tot ho envaeix.
I ara, "qui pagarà les reparacions de les nostres ànimes?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada