L'enviada especial de l'Hotel Blues al concert de Mr. Big ens ofereix la crònica del que va ser una altra nit de ROCK en majúscules:
El passat 24 de maig vam tenir el plaer d’assistir a un dels millors concerts d’aquesta temporada a la Sala Bikini de Barcelona a càrrec dels increïbles Mr. Big.
L’enorme cua que va formar-se davant de la porta d’entrada 2 hores abans de l’espectacle parlava per si sola, centenars de seguidors no volien perdre’s l’oportunitat de veure aquest magnífic grup de ben a prop.
Els músics no van fer-se esperar, a les 21.30h van aparèixer ben puntuals damunt l’escenari i amb una magnífica interpretació del tema “Undertow” van donar el tret de sortida al que prometia ser un concert increïble.
Dins la Sala Bikini no hi cabia ni una ànima, el lateral no va trigar gaire en obrir-se per habilitar-hi una altra barra i una pantalla que donessin cabuda a tots els fans que s’acumulaven a la sala.
El públic va estar entregadíssim des del primer tema, no va parar de saltar i cantar totes i cadascuna de les peces interpretades magistralment per un grup que ens demostra, en cada nova actuació, les taules que acumula a l’escenari.
Mr. Big és un grup americà de hard-rock que va formar-se a finals dels anys 80. Està integrat per Eric Martin (veu), Paul Gilbert (guitarra), Billy Sheehan (baix) i Pat Torpey (bateria). Des de la seva formació, han passat per algunes etapes d’inactivitat per desavinences internes, però al 2009 la banda es reuneix novament i edita un àlbum de clàssics, "Back to Budokan" que inclou 2 temes nous: "Next time around" i "Hold your head up". L’any passat, 16 anys després del seu últim disc, ens sorprenen amb la publicació de “What if...” un impressionant treball, ple de grans temes, molts dels quals vam poder disfrutar-los en directe a la Sala Bikini: “American Beauty”, “Stranger In My Life”, “Once Upon a Time”, “Around The World”, “As Far As I Can See”, entre d’altres. Tampoc no van faltar els clàssics que van fer embogir el públic de Bikini: “Green-Tinted Sixties Mind”, “Merciless”, “Take Cover”, “Green-Tinted Sixties Mind” o “Price You Gotta Pay”.
Els solos de Paul Gilbert i Billy Sheehan van ser igualment impressionants, tots els assistents a Bikini vibraven d’emoció amb la mateixa intensitat que les cordes de la guitarra i del baix a les mans de qui probablement són el millor guitarrista i millor baixista del moment.
El final dels concert va ser apoteòsic, amb el tema “Addicted To That Rush”, la banda s’acomiadava després de pràcticament 2 hores de concert. Però les infinites ovacions del públic van fer-los sortir a l’escenari fins a 4 vegades més per continuar fent-nos gaudir amb els covers, el primer, el hit “To Be With You” que va ser rebut amb gran entusiasme per tots els assistents.
La sorpresa vam tenir-la en la segona aparició a l’escenari, on la banda va demostrar-nos que són capaços de fer tot el que es proposin. Paul Gilbert va asseure’s a la bateria, Eric Martin va agafar la guitarra, Pat Torpey va encarregar-se del baix i un increïble Billy Sheenan va aparèixer amb el micròfon. Després d’ocupar els seus nous llocs van interpretar una increïble versió de “Smoke on the Water” dels Deep Purple que va deixar el públic bocabat des de la primera nota.
I després de 140 minuts de bona música, van acomiadar-se definitivament dels assistents de Bikini amb una versió de David Lee Roth, “Shyboy”.
Mentre el públic abandonava la sala, tots els comentaris que se sentien eren d’admiració absoluta cap a la banda. Mr. Big va aconseguir aturar el temps i evadir-nos de la realitat durant una bona estona, per transportar a tots els assistents al paradís del rock.
Laura Novensà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada