dilluns, 31 de desembre de 2012

La millor cara del blues

Sisena edició de La Nit dels Innocents a la Sala Salamandra 2 (28/12/12)




Als Reis Mags d’Orient els hi ha sortit una dura competència. La nit del 5 de gener ja no és l’única nit màgica de l’any en la que els desitjos dels més petits, i dels no tan petits, poden fer-se realitat. La Nit dels Innocents escala posicions davant de Ses Majestats any rere any i ja s’ha convertit en una NIT del tot imprescindible.

La sisena edició celebrada el passat 28 de desembre a la Sala Salamandra 2 de L’Hospitalet de Llobregat va tornar a superar les expectatives més exigents. L’equip de BadMusic i  la solidaritat de tots els músics participants van ajudar a que l’AFANOC (l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya)  aconseguís un bon carretó de joguines i llibres nous per als nens malalts de càncer que resideixen a La Casa dels Xuklis
 
El cartell d’enguany tornava a ésser de luxe, totes les bandes van donar el millor d’elles mateixes en aquesta nit tan solidària en la que vam poder gaudir de temes propis, particulars versions i perversions de cançons de tota la vida i temes infantils.

Els primers en pujar a l’escenari varen ser Wax&Boogie (Ster Wax, David Giorcelli i Reginald Vilardell) acompanyats d’un excel·lent guitarrista, el Predicador Ramírez (que celebrava el seu aniversari i va rebre un pastís en finalitzar l’actuació). La forta personalitat en format Boogie Woogie del grup va marcar les versions de “Quiero ser como tu”, el clàssic infantil “Susanita tiene un ratón”,  A quien le importa” de Alaska (on vam conèixer una curiosa vessant dels anys 80 d’Ster) i el “Give it to me” de Michael Jackson. Per acomiadar-se dels assistents van triar el tema propi que dóna títol al seu disc: “Lost in a dream”.

La banda de Molins de Rei, Ed Tulipa (Sergi Carós, Neirak i Edu Neto) foren els següents en ocupar  el màgic escenari dels Innocents per recordar la infantesa de molts dels presents amb una versió de la “Danza de Xuxa”. Com a sorpresa, Frank Díaz, la peça blava del grup Parchís que a tants i tants nens ha fet ballar al llarg dels anys, va compartir escenari amb Ed Tulipa per a tulipejar tots junts “Corazón de plomo”.

The singers in the morning (Los cantamañanas):  MA Lonesome,  Xavi Díaz Herrera i Manuel López Poy van interpretar-nos un tema que, sense cap mena de dubte, és convertirà en el més taral·lejat i figurarà en les llistes dels més venuts i més descarregats del proper 2013: "El Sheriff Pitufín".

Mentre encara cantàvem tots les proeses del gran Sheriff, la banda de la Societat de Blues de Barcelona (Reginal Vilardell, Joan Ventosa, Johnny Big Stone, Lluís Souto i Miriam Aparicio), que va estrenar-se en l’anterior edició de la Nit dels Innocents, va aparèixer en escena. La presidenta, Míriam Aparicio va anunciar-nos que, durant aquella nit, la societat canviava de nom i passava a dir-se Societat de cançons infantils de Barcelona. Per a fer honor al seu nou nom van interpretar els temes “De cachibu de chachivaca”, “Ulises 31” i la magnífica “Tick Tock” dels Vaughan Brothers.

Chino, Rod Deville i Albert Bello volien deixar un gran record del seu pas per aquesta edició de La Nit dels Innocents. Per això van decidir pujar a l’escenari caracteritzats com a pallassos i batre un nou rècord en l’augment de casos registrats de courofòbia en nens i adults en una sola nit.  Ukeleles i contrabaix en mà, van oferir un repertori infantil no apte per a menors que començava buscant la mare de “Marco” per continuar amb les aventures i desventures del “Orangután”. Van il·lustrar-nos, amb tota classe de detalls, la manera com “Pinocho” tornava a la vida gràcies a una fada (amb una lletra que s’apartava una miqueta de la versió original) i acabaven amb un clàssic que reflectia el seu estat mental: “La gallina Turuleca”.

Quan pensàvem que res no podria superar l’anterior bogeria, Blas Picón i el seu tren de la ferralla, The Junk Express (Reginald Vilardell i Óscar Rabadán) van fer-nos saltar i ballar amb temes del seu primer disc “Blas Picón&The Junk Express” i altres de l’últim treball que estan preparant. Després, va arribar el moment de les perversions i vam gaudir de la transformació de Blas en una  Cher amb menys cabells però amb els mateixos pits que va interpretar “The Shoop Shoop Song”, amb la col·laboració d’Ster Wax. El grup de les cançons infantils, per anomenar-les d’alguna manera, va estar representat per la televisiva “Mahna Mahna” del show dels Muppets, on va debutar un carismàtic personatge batejat com Antonio al que li augurem una llarga i exitosa carrera. Com a apoteòsic final, la cançó típica nadalenca a casa de Blas Picón plena de savis consells: “La puta de la cabra”.

And the last but not the least grup en pujar a escena varen ser els representats dels Reis Mags i els seus patges a casa nostra: A Contra Blues (Alberto Calvillo, Héctor Martín, Joan Vigo, Jonathan Herrero i Núria Perich). La banda, amb més de 5 anys d’història  i dos treballs discogràfics editats, va oferir-nos, amb la gràcia i el bon rotllo que els caracteritza, grans versions com “Yo quiero verte danzar” (Franco Battiato), “Dinero” (Obús), “Ghost Riders in the sky” (Stan Jones) amb la presència de The Guarry Men a les veus, “I will always love you” (Dolly Parton) amb Dafnis Balduz com a Whitney Houston, “The Blitzkrieg bop” (The Ramones), “La moda juvenil” (Radio Futura) o “Run to the hills” (Iron Maiden). Tampoc no van faltar alguns temes infantils molt coneguts per tots els assistents: “Campeones” i “Vuela, vuela” (Magneto). L’últim tema triat va ser d’allò més adient per acabar la nit en la que ens trobàvem: “With a little help from my friends” (The Beatles) amb Fabrizio Paparello al Hammond.

Una nit màgica plena de la millor música interpretada pels millors músics. Uns músics de blues que, en cada nova edició, demostren la seva gran solidaritat i aporten el seu granet de sorra per aquesta una bona causa: fer feliços a uns nens als que els hi ha tocat enfrontar-se a greus problemes massa  aviat. Nens que en aquests moments estaran a La Casa dels Xuklis jugant amb les més de 200 joguines que, gràcies a tots els assistents, van omplir l’entrada de la Sala Salamandra 2.




I no podria acabar aquesta crònica sense agrair a Manuel López Poy, Joan Ventosa i Jose Luís Martín, l’equip de BadMusic, la seva titànica feina en l’organització d’aquest gran esdeveniment: MOLTÍSSIMES GRÀCIES CRACKS!!!

Laura Novensà