dilluns, 10 de desembre de 2012

Perduts en el somni de Wax&Boogie

Presentació del disc Lost in a Dream a la Sala Minusa de Barcelona





Escoltar bona música sempre ve de gust, especialment quan a aquesta música podem penjar-li l’etiqueta de Blues. Però hi ha dies en els que el cos t’ho demana com a una necessitat, i això precisament passava divendres a  la nit. Era un dia estrany, mig festiu, mig feiner, a tocar de les festes nadalenques i sense massa gent als carrers. Hotel Blues va decidir passejar-se per l'Eixample de Barcelona en direcció al Minusa, un petit bar clàssic situat al carrer València i caracteritzat per bona música de dècades passades. 

Quan travessem la porta i ens endinsem cap al bar, l'ambient del passat realment ens envolta; mobles antics, decoració minimalista i fosca, llums gegants que pengen del sostre, il·luminació tènue, fins i tot l’ambient sembla una mica emboirat...
Un micròfon, una cadira de fusta i un teclat damunt una tarima és tot el que els hi cal als músics que estan a punt de pujar a l'escenari per oferir-nos una vetllada inoblidable.
David Giorcelli i Ster Wax entren al Minusa una mica abans de començar el bolo, enmig d'una gran expectació. Se'ls veu feliços i una mica nerviosos, la qual cosa està totalment justificada, no presentes el teu primer disc tots el dies... I aquesta nit, és nit d’estrena, l'estrena del primer disc de Wax&Boogie: Lost in a dream Milano's club cocktail night.

El projecte del disc neix en el 2012, fruit de l'únió del duet Boogie Two, format per David Giorcelli, piano i veu, i Reginald Vilardell, bateria i washboard, amb una veu sensual, elèctrica i punyent d’una de les cantants que està causant més rebombori en el circuit de música negra de Barcelona, Ster Wax.
El trio Wax&Boogie centra el seu repertori en el Blues, el Swing i el Boogie Woogie més primitius. I com ells mateixos ho descriuen en el disc, el piano de Giorcelli es recrea en els vells Barrelhouses i Honky Tonks de New Orleáns, mentre que Vilardell matisa el vell caminar d’un tren amb les seves baquetes i Ster hi afegeix la seva especial veu per crear un clímax de Blues en cada concert. Wax&Boogie ha tingut l’oportunitat de tocar en moltes sales i festivals de prestigi del nostre país com el Festival de Blues de Benicàssim  i el de Cerdanyola, la sala Milano, el desaparegut Bel-luna, el Jazzpetit,... a més d’una cita anual a les Nits de Blues Piano al Caveau de la Huchette de París.
En el concert de presentació de divendres però, vam gaudir només del duet format per David Giorcelli i Ster Wax que van pujar a l’escenari després que molts dels assistents compréssim el nostre disc i ocupéssim les nostres posicions en uns petits tamborets de pell negres o a la barra del Minusa.

Les demandes d’atenció i les declaracions d’amor a Rosalie, de Rockin’ Robin Roberts van obrir la nit, seguides de la força dels teclats i el repicar dels dits de Hand holding baby de Salena Jones i la sensualitat i la potència de Palm of your hand de Dolly Lyon, el tema preferit d’Ster.
Les improvitzacions típiques de tot bon pianista de boogie woogie no hi van faltar, i enmig dels temes vam gaudir d’algunes estrofes d’un clàssic  Happy birthday o You never can tell, famós per fer ballar Uma Thurman i John Travolta a Pulp Fiction.
En el disc també hi trobem temes propis de David Giorcelli que van sonar la nit de divendres com I love her taste  o el magnífic Boogie Woogie que dóna títol al disc Lost in a dream que realment aconsegueix introduir-te tant en el tema que, gairebé durant els 5 minuts que dura, aconsegueix fer-te oblidar la realitat i endinsar-te en un somni de boogie
La nit i el disc donen molt de sí, bon Blues amb Don’t go no further del gran Willie Dixon, Boogie Woogie, Swing i fins i tot algun Rock com  Jump Jack jump de Wynona Carr. Ster Wax, a més d’oferir-nos una gran veu, també ens va sorprendre amb el seu gran domini del kazoo en If I could be, un tema que ha estat interpretat per grans artistes com Louis Amstrong o Linda Washington.
L'energia d'aquest grup s'encomana, igual que la gran compenetració que hi ha entre ells es fa patent des del primer tema; pauses controlades, el respecte mutu en els torns,... tot això crea un gran magnetisme del que fan còmplice al públic. L'ambient també era idíl·lic per a una presentació d'aquestes característiques, molt íntim i amb tot el públic molt proper a l’escenari. Podies acabar sentint que formaves part de l’actuació, tothom va participar en les tonades, a petició dels músics, i el repic de dits i les palmes varen sonar contínuament durant tot l'espectacle.
Lonesome town de Ricky Nelson, l’últim tema del disc, fou també l'últim tema del concert. Potser el blues més íntim del disc i el més emotiu de tots els que van sonar divendres. Però David Giorcelli i Ster Wax no van poder marxar així com així, ja que només en posar un peu fora de l’escenari van ser obligats a tornar-hi a pujar per interpretar Were gonna make it i Mama he treats your daughter mean.

En acabar, més signatures, més discos venuts i moltes més fotos... Durant el cap de setmana i aquesta propera setmana continuen amb la presentació de Lost in a dream. Una presentació que ja els ha dut a La Tia Felipa i els durà aquest proper dijous al Jazzpetit. El 22 de desembre tindreu oportunitat de veure'ls al Milano Cocktail Bar, un altre bar clàssic de la ciutat per a gaudir del blues més clàssic! Un disc i un grup molt, molt, molt recomanable per veure en directe! 

 Play the Boogie Woogie!!!






Laura Novensà