Dimecres al vespre Barcelona va vestir-se de gala per rebre a un clàssic. ZZ Top van tornar a la Ciutat Comtal 14 anys després de la seva última visita per exhibir els seus èxits de sempre en el més pur estil del rock texà. Un rock amb reminiscències de blues i boogie va omplir tot el Poble Espanyol.ZZ Top ha fet quaranta anys de vida damunt els escenaris sense grans celebracions, es podria dir que han estat més actius a la carretera que en els estudis de gravació. La formació del grup ha estat invariable pràcticament des dels inicis, Dusty Hill (baix), Frank Beard (bateria) i el mestre de la guitarra, Billy Gibbons. A la dècada dels 80 van viure el seu màxim esplendor comercial amb els discos Eliminator i Afterburner, d’on vàren sortir els famosos hits “Gimme all your lovin” i “Sharp dressed man”.
En els últims temps, el grup ha volgut recuperar el so més cru dels inicis. L’actual gira hem pogut comprovar com repassen el material de les seves diferents etapes i inclouen adaptacions d’en Jimi Hendrix i de clàssics del blues.
L’espectacle de dimecres passat va ser inoblidable, en un Poble Espanyol ple a vessar d’un públic molt especial, amb una mitja d’edat d’uns quaranta anys, amb tattoos, cabells llargs i armilles dels diferents clubs de Harley Davidson. ZZ Top va fer la seva aparició al ritme de “Got Me Under Pressure” acompanyats de les seves inseparables barbes blanques i les armilles de lluentons.
Els clàssics de sempre no van trigar gaire en sonar i un públic completament entregat va gaudir com mai al ritme de “Waitin for the Bus/Jesus just left Chicago”, “My Head's in Mississippi", "I Need You Tonight”, “Party on the Patio” o “Just Got Paid”.
Durant tot el concert vam poder gaudir d’alguns magnífics covers com el dedicat a Willie Brown, “Future Blues”, "Rock Me Baby" (B.B King) o una increïble versió de “Hey Joe” de Jimi Hendrix després de la qual va arribar l’esperat himne del ZZ Top, “Brown Sugar” amb el que tots els assistents vàren embogir.
Els bisus van ser igualment increïbles i temes com “La Grange” i “Tush” posaren el punt final a una nit en la que Montjuïc va fer honor, una vegada més, al seu nom, i va convertir-se en tota una muntanya màgica.
Laura Novensa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada